OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dissabte, 30 d’abril del 2011

Després d'un temps..

Després d'un temps sense poder actualitzar, per problemes diversos, examens, arribada un altre cop a mataró i falta de temps per fi puc tornar a disposar de minuts per poder actualitzar.

En tot aquest temps poques coses han passat, com he dit, no tenia ni temps per poder actualitzar, per tant encara menys per poder sortir a córrer degut a l'examen que tenia l'últim dia de classes abans de setmana santa, l'arribada aquí ha sigut bona, va ser ja dimecres de la setmana anterior i s'intenten disfrutar tant com es poden les vacances i més amb el temps que fèia que no estava per aquí.

Aprofitaré aquesta actualització per fer esment i recordar que aquesta nit en David, amb la companyia d'en Joan, disputarà la segona edició, tant per part de l'organització com en participació seva (on l'any passat la vam córrer tant ell com jo) de la cursa nocturna de l'Hospitalet, una cursa que l'any que ve deixava que desitjar degut a la falta d'organització i falta de carrers tallats i que ens va suposar en un petit tram atravessar carrers de circulació de cotxes. Esperarem la seva crònica i com ha sigut la seva experiència en aquesta segona participació, si han cambiat coses cap a millor i les sensacions que ha tingut després dels seus pocs entrenaments també deguts per tema d'estudis.



Des d'aquí ens queda només esperar que hagueu disfrutat o estigueu encara disfrutant d'unes bones vacances de setmana santa.

Salut i quilòmetres



Agafa'm si pots

divendres, 22 d’abril del 2011

Recomanacions pel Sant Jordi 2011

S'acosta el dia del llibre i la rosa, un dels dies més bonics dels que es celebren a Catalunya, Sant Jordi. Enguany hi ha mil i una novetats pel que fa a llibres, amb propostes de tot tipus que dificulten bastant l'elecció final d'un o altre.
No teniu clar quin llibre escollir? Des d'aquí us en volem proposar un recull, relacionats amb el món del running però també de l'esport en general. Alguns són novetat d'aquest any i altres ja fa temps que estan a les llibreries. Sigui com sigui, un recull de recomanacions per a aquells que encara no tenen massa idea del que agafaran. Tot sigui per fomentar la lectura i animar al lector a endinsar-se al sa i divertit món de l'esport.

Si sabeu d'algun llibre que estigui bé i ens el voleu proposar, estarem encantats d'afegir-lo a la llista!

Bon Sant Jordi a tothom!




CÓRRER O MORIR, de Kilian Jornet

Més informació, aquí










¿DÓNDE ESTÁ EL LÍMITE? de Josef Ajram

Més informació, aquí










CATORCE VECES OCHO MIL d'Edurne Pasaban

Més informació, aquí









DE QUÈ PARLO QUAN PARLO DE CÓRRER de Haruki Murakami

Més informació, aquí









CÓRRER PER SER FELIÇ, d'Arcadi Alibés

Més informació, aquí









ULTRAMARATÓN, de Dean Karnazes

Més informació, aquí









BAJO LOS CIELOS DE ASIA, d'Iñaki Ochoa de Olza

Més informació, aquí








Agafa'm si pots

dilluns, 18 d’abril del 2011

Recuperant sensacions

El passat cap de setmana no hi va haver cursa i ara en vindran uns quants en què tampoc n'hi haurà cap. Després d'aquestes dues setmanes en què no he pogut entrenar amb regularitat, toca posar-se les piles i recuperar el to físic. És increïble i alhora un gran obstacle veure com allò que guanyes a base d'esforç durant setmanes i setmanes es pot perdre fàcilment en uns quants dies... Així doncs aquesta Setmana Santa intentaré recuperar part de les sensacions i del nivell que havia assolit. D'entrada avui he completat un entrenament per muntanya de 13 kms amb en Pol fent bones i dures pujades. La idea és sumar mínim 4 sessions assolint en total de 40 kms cap amunt.  A partir d'aquí s'haurà d'anar acumulant per tal d'arribar en un òptim estat a la següent cursa, que en principi no serà fins el 30 d'abril a la Nocturna de l'Hospitalet, on faré de llebre d'en Nicolau, que debutarà en els 10 km.

D'altra banda en Max està ja a punt d'arribar a terres catalanes (ho farà dimecres) per estar-s'hi uns quants dies aprofitant la Setmana Santa. Tenim ganes de veure'l ja que la seva estància a Itàlia fa que el podem veure realment molt poc. Esperem que en breu ens faci un post.

Emmanuel Mutai, a l'arribada de la marató de Londres
Aquest diumenge s'han celebrat algunes maratons importants i altres proves que cal destacar. Per una banda s'ha disputat la marató de Madrid amb victòria final pel kenià Moses Arusei (2h.10:58), quedant per davant del favorit Cherogony.
La marató més destacada però ha sigut la de Londres, on el també kenià Mutai s'ha imposat a la prova amb un estratosfèric temps final de 2 hores 4 minuts 40 segons, la quarta millor marca de tots els temps.  L'espanyol Chema Martínez, tot i no fer el temps que esperava, ha aconseguit la mínima per participar als pròxims mundials de Daegu (Corea del Sud) amb 2 h.15:25. A més, l'actual recordman mundial de marató, Haile Gebrselassie, ha guanyat la mitja marató de Viena amb 1 hora 18 segons, en la seva preparació pels JJ.OO. de Londres.

Finalment Roger Roca, un dels millors runners catalans en l'actualitat sobre el que tindreu una novetat aviat en aquest mateix blog, ha quedat subcampió d'Espanya de duatló a Soria, demostrant així el seu gran potencial.

Dedico aquest post a C.G., una persona molt especial.

Roger Roca, un auntèntic crak


Agafa'm si pots

dimecres, 13 d’abril del 2011

Cara i creu a la cursa dels Bombers

Abans de res, perdoneu pel retard  però per qüestions d'estudis no hi ha hagut temps material per fer abans la crònica.
La sortida
Aquest passat diumenge es disputava la Cursa dels Bombers, una de les curses populars més importants del calendari. Personalment la trobo, pel que fa a ambient, una de les millors de l'any. Enguany érem més de 20.000 runners corrent per Barcelona. A diferència de l'any passat que hi vaig anar sol, aquest any m'acompanyava en Joan, que es disposava a fer una bona marca i aproximar-se als 46 minuts. La meva intenció inicial era voltar els 44 però hauria d'haver vist que fer aquest temps era molt difícil per les condicions en que arribava. El divendres havia tingut un dia esgotador i a més, portava molt poc rodatge a les cames.

Envoltat d'una marea de gent vaig sortir disparat amb la idea de agafar un ritme còmode però prudent, de manera que pugues anar de menys a més al llarg de la cursa. Quan creuava el primer km ja em donava compte que algo no anava bé. Em notava les cames garratibades i em costava molt mantenir el ritme, un ritme que d'altra banda no era res de l'altre món. Tot això ja em va fer preocupar i veure que patiria molt i que estaria lluny del temps desitjat. Efectivament, al pas pel km 5 semblava que en portés com a mínim el doble i estava ja molt cansat. Poques vegades havia tingut tan males sensacions ja des del principi.

A l'arribada
Un factor a destacar és la calor. No és ni molt menys excusa però tampoc s'ha d'obviar que en feia hi molta, molt més de l'esperat. La qüestió és que els últims kms vaig patir molt i vaig haver de fer grans esforços per no caminar en algun moment o altre. Temps final: 45:27, a la posició 3118, a un ritme de 4:33 min/km. El fet que no mantingués un ritme per sota de 4:30 demostra la mala cursa que vaig fer.

En Joan, per la seva banda, va fer una molt bona cursa. El temps final, 46:01, ho demostra. És la seva millor marca personal així que, felicitats!

Deixant de banda els temps, la cursa en sí va ser una vegada més espectacular, amb una gentada de corredors. Tot i l'elevat preu de la inscripció, crec que per mínim que pugui sempre intentaré anar-hi.

Ara toquen unes setmanes de descans per afrontar amb garanties la següent cursa, el 30 d'abril, a l'Hospitalet.


Agafa'm si pots

dilluns, 4 d’abril del 2011

La Cursa El Corté Inglés: quan córrer es fa estrany

Aquest diumenge vaig disputar, per segon any consecutiu, la cursa El Corté Inglés, la més popular d'Europa i la segona del món, després de la Sun-Herald City 2 Surf de Sydney. La increïble acumulació de corredors fa que, per una banda, hi hagi un ambient únic en que et pots trobar des de gent gran fins a nens recent nascuts passant per tot tipus de persones. En contra, però, córrer es fa realment difícil i, de fet, et sents una mica estrany veient com molta gent fa els  gairebé 11 kms d'allò més relaxats, caminant i petant la xerrada. Però si es diu cursa és perquè si pot córrer i de fet és ben cert que hi ha bona part dels participants que s'ho prenen com una proba més per buscar fer un bon temps. Entre aquests, un servidor. Enguany volia rebaixar els 55 minuts lamentables de l'any passat, en que vaig punxar de mala manera. En Max (a Itàlia) i en Joan (lesió d'última hora) no podien venir però, a canvi, va venir l'Oscar, que s'estrenava en una cursa de 10 kms (en aquest cas, gairebé 11).
Una hora abans de la sortida
Després de deixar les bosses a casa l'àvia de l'Oscar (que ens va fer de guarda-roba i que ens va atendre de luxe), vam anar caminant fins a Plaça Catalunya, a la sortida. Tot i això, estàvem més lluny del que ens pensàvem i vam haver d'acabar anant a "trote" fent un escalfament d'allò més complet. De fet, vam arribar justets ja que va ser arribar i posar-nos a la sortida.

Tot i la separació per calaixos - novetat d'aquesta edició -, la sortida va ser força caòtica i els corredors amb xip ens vam tornar a trobar gent caminant enmig del carrer que, unit a la aglomeració de corredors, feia més que dificultós el córrer i fer els primers kms. Un cop a plaça Espanya la cosa es va estirar una mica i, per si no n'hi hagués prou, la pujada va deixar cadascú al seu lloc. Tenia clar que aquest any havia de conservar i arribar bé a la pujada ja que en certs moments es fa llarga i es necessiten forçes. Per sort l'entrada a l'Estadi Olímpic i la volta per les pistes ajuda a relaxar una mica abans d'encarar l'últim tram de la pujada. El ritme que portava no era ni molt menys gaire bo però com a mínim havia pogut fer la pujada sense parar en cap moment, a diferència de l'any passat.
Ja a la baixada unes molèsties a l'estómac i un sensació estranya a les cames van fer que el ritme fos molt discret fins arribar a Plaça Catalunya altre cop. Temps final: 50:40. A un ritme de 4:43, molt discret. Això, si rebaixant en 4 minuts i pico el temps de l'any passat.
Pel que fa a l'Oscar, la seva actuació va ser meritòria ja que, per ser la seva primera cursa d'aquesta distància, no ho tenia ni molt menys fàcil. Però amb bones sensacions amb llarg de tot el recorregut, va completar els 10,766 km en un temps aproximat de 58 minuts. Assegura que repetirà aviat. Això esperem!

I sense descans, aquest pròxim cap de setmana és el torn de la Cursa dels Bombers, possiblement la cursa més espectacular i bonica de totes les que he disputat, amb un ambient irrepetible. Serà el dia després del meu aniversari i m'hi acompanyarà en Joan.

Agafa'm si pots

dissabte, 2 d’abril del 2011

Una mica de balanç

El blog es fa gran. En diferents sentits. Per una banda, ja fa gairebé set mesos que va néixer amb la il·lusió de dos aficionats al running d'explicar les seves experiències i transmetre-les a tota la gent que les volgués conèixer; però també amb la por de saber estar a l'alçada i no fer el ridícul. Set mesos després, seguim mantenint aquesta il·lusió i també la mateixa por per estar al nivell i no decebre a ningú. Amb aquest temps em aconseguit 2.593 visites. Probablement sigui, comparat amb altres blogs del mateix estil, una xifra escarransida però per nosaltres és molt gran i és, sobretot, més del que ens podíem arribar a imaginar a l'inici.
Hi ha hagut entrebancs pel mig que han dificultat (i seguiran dificultant) la feina, com la distància que separa els dos components del blog o la falta de temps que dificulta una actualització més constant.  Però tot i aquestes dificultats, em sabut tirar endavant com millor em pogut i ho seguirem fent amb ganes i energia per seguir creixent.

Però a banda d'això, aquest blog també es fa gran perquè, des de fa pocs dies, s'ha agermanat amb un altre de temàtica molt semblant i que, de fet, comparteix alguns dels seus autors. Estem parlant del Training Mataró, de recent creació i amb en Pol, en Joan, en Max i jo mateix com a components i moderadors. Aquest blog, que tot just acaba de néixer i està donant les seves primeres passes, compartirà experiències amb el nostre i formarem doncs una parella de temàtica semblant però amb estils i característiques diferents. Des d'aquí us animem a visitar-lo i llegir-lo, així com també seguir aquest humil blog que formem en Max i jo que de ben segur tot just està als seus inicis.

De cara a aquest cap de setmana, l'Oscar i jo participarem a la Cursa del Corté Inglés, a la que jo particularment hi vaig assitir l'any passat (junt amb en Max i en Joan). Una cursa dura però sens dubte especial ja que és la més multitudinària d'Espanya i la segona d'Europa. Una multitud de corredors que gaudiran d'una bona matinal. L'objectiu ambiciós és baixar dels 50 minuts però davant el poc entrenament acumulat últimament, rebaixant la marca de l'any passat (55 min.) ja estarà bé.

Enguany se celebra la 33ª edició
Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More