OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dimecres, 28 de desembre del 2011

Sant Silvestre i la Cursa dels Nassos


És cert que si parlem de curses urbanes a Catalunya moltes són les que ens poden venir al cap, principalment per la gran quantitat d’elles, però també pot ser per la seva història,  per quantitat de corredors que cada any hi participen o per motius personals.  De ben segur però, que una de les curses que reuneix tots aquests alicients és la cursa del dia Sant Silvestre, una cursa que no només té lloc el mateix dia de l’any a diverses ciutats del món com Roma, París, Londres, Berlín o Sao Paulo (d’on n’és originària) sino que també té una certa historia. 


La cursa té els seus orígens un 31 de desembre de  a l’any 1924 quan a la ciutat de Sao Paulo van recuperar una vella tradició francesa de curses nocturnes que es disputàven la nit de cap d’any on els concursants s’iluminaven amb torxes, des d’ençà les curses de Sant Silvestre han anat captant més adeptes i any rere any són més les ciutats que ofereixen als seus ciutadans la possibilitat de correr una cursa l’últim dia de l’any.


A Barcelona aquesta cursa es diu “la cursa dels nassos” i té lloc a través d’alguns dels carrers de la ciutat comtal. L’home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l’any i que, casualment, només se’l pot veure el dia trenta-u de desembre de cada any.


Recorregut de la cursa


La primera edició de la “cursa dels nassos “ va tenir lloc l’any 1999 quan 2912 corredors es van renuir per disputar-ne la primera edició, des d’aleshores any rere any la cursa ha anat captant més corredors que decideixen que una de les millors formes de tancar l’any es poguent sortir a correr una estona pels carrers de Barcelona tot just unes quantes hores abans de s’acabi l’any i en comenci un de nou. Enguany la cursa arriva a la seva 13ena edició i s’ha establert un rècord de participants, 10.000, que és el nombre màxim de corredors que l’organització ha fixat.


La cursa any rere any també ha guanyat amb el nivell dels corredors, tant catalans com extrangers, presències de corredors com Pol Guillém, guanyador de l’edició de l’any 2001, Jose Rios, el portuguès Fernando Silva, Nacho Cáceres, Roger Roca, Just Sociats, Ilias Fifa, campió de l’edició de l’any passat o Carles Castillejo, posseidor del record de la prova en l’edició de l’any 2009 amb un temps de 28 minuts i 41 segons, fan que any rere any hi hagi més seguiment d’aquesta cursa i hi hagi cada any més corredors que vulguin participar-hi.


Sortida de la cursa


Ara cal saber simplement si havent ja assolit el número màxim de participants en la prova si l’any que ve l’organització permetrà a més corredors assistir-hi augmentant el número d’inscricpions o bé seguirà fixant com a número màxim de corredors els 10.000 que s’ha arribat aquest any.




Agafa'm si pots

dimarts, 27 de desembre del 2011

Sant Silvestre del Masnou 2011

Com l'any passat, altre cop tocava córrer el dia de Sant Esteve per cremar tot el menjar acumulat aquests dies. I també igual que 2010, tocava la Sant Silvestre del Masnou, la més antiga de Catalunya que enguany arribava a la 32ª edició.
Cap a les 10 ja estava al port del Masnou veient l'ambient i gaudint de les curses infantils. La dels homes (després de la de les dones) no es feia fins les 11:45 així que tranquil·litat. El fred que ens rebia a primera hora anava disminuint gràcies a la presència del sol, que en certs moments picava de valent. 

Amb una mica de retard i després d'una llarga espera, arribava ja el moment de començar. Tot i que aparentment semblava que el circuit havia canviat, després es va poder veure com no era així i continuava sent el mateix d'altres edicions. 
La sortida va ser una mica caòtica, amb molts corredors al voltant i amb moltes dificultats per agafar un bon ritme. En aquests casos no portes el ritme que tu decideixes i vols sinó el que t'obliguen a portar la resta de persones que t'envolten. Així doncs, fins a l'inici de la segona volta (cap al km 1,5) no puc córrer més alliberat i amb menys pressió. Havia sortit sense cap objectiu de temps concret excepte el de millorar la marca de l'any passat. Els entrenos específics d'aquestes setmanes i el fet de ser un 5.000 però, em van fer tirar des del principi a un ritme fort. Al llarg de la segona volta s'havia de sortir del port (en direcció contrària a Barcelona) i arribar a mig passeig fent el tram d'anada per la part de sorra, que sempre costa una mica més. 

Sortida de la Sant Silvestre del Masnou 2011


Mentre avanço corredors em fixo en un home que feia estona que el tenia al costat i que, sens dubte, portava un ritme molt bo que anava en augment. Sense pensar'm-ho, decideixo seguir-lo quan ja tornem cap al port. La última recta per la part de dalt se'm fa molt llarga i pateixo, intentant mantenir el ritme. A falta d'uns 800 metres avanço la llebre dels 20 minuts tot i que l'home al que seguia se m'ha escapat. Últim gir a l'esquerra i ja només falta la recta final. Accelero el que puc (no gaire) i arribo amb un temps real de 18:51, 8º de la categoria i 236 de la general (de 1000).

Sembla ser, pels comentaris posteriors de molts corredors, que el circuit no arribava a completar els 5 km i es quedava en 4,8, més o menys. Per això he decidit no agafar la meva marca com a oficial i sumar-li uns 30 segons. Així doncs, tot i que és molt difícil saber exactament amb quan hauria fet aquests 200 metres que faltaven, agafo 19:25, que segueix sent marca personal. Deixant de banda temps i resultats, em quedo amb les sensacions i el ritme (3:46 el km).

Personalment em molesta força això del recorregut. En una cursa ja de per sí cara (12 € per 5 km) s'hi uneix un recorregut curt i complicat, ja que pel nombre de corredors participants (segurament un nombre excessiu), alguns llocs eren massa estrets i alguns dels girs que es feien, massa perillosos. És interessant el que es diu a la crònica de la cursa del grup Lluïsos de Mataró.

Moments prèvis a la Cursa dels Nassos 2010

Ara marxaré dos dies a la neu (Setcases, Vallter 2000) on caminaré amb raquetes de neu i grampons. Quan torni ja només quedaran dos dies per la gran cita, la Cursa dels Nassos. En Max, en Joan, en Niko, l'Oscar i jo hi anirem amb ganes d'aconseguir grans resultats. Això esperem!



Agafa'm si pots

dissabte, 24 de desembre del 2011

Bones Festes!

L'any 2011 està a punt d'acabar i esportivament ja dona poc de sí. Tot i així qui més qui menys encara té algun objectiu en ment per intentar complir abans d'acabar l'any. Personalment hem de dir que aquest 2011 ha sigut molt bo pel que fa a l'aspecte esportiu, amb resultats que ens han satisfet i que ens fan tirar endavant amb moltes ganes. A banda, el blog ha crescut molt i esperem que l'any vinent segueixi així.
Des d'Agafa'm si pots només podem desitjar-vos unes bones festes, un bon Nadal i un excel·lent any 2012, a poder ser millor que el 2011. En tots els sentits, entre ells, evidentment, l'esportiu. Un any amb objectius i amb molts km's per endavant.

Bon  Nadal !!



Com ja haureu vist, el blog ha canviat el seu disseny cap a un format més modern i funcional, donant un pas endavant molt important i que creiem que ens havíem d'arriscar a fer-lo. Segur que algun error tindrem però creiem que en línies generals és una millora important de la qual n'estem molt contents i que volem que serveixi per seguir creixent.
Junt amb el canvi de disseny, també us anunciem dues novetats que ens fan molta il·lusió:

- Un reportatge sobre la Cursa dels Nassos que publicarem en breu, relatant la llegenda d'aquesta mítica cursa que cada any corren milers de corredors pels carrers de Barcelona per acomiadar l'any de forma immillorable. Un repàs a tots els aspectes més importants d'aquesta cursa que any rere any creix més.

- Una entrevista a en Xavier Bonastre, periodista d'esports de TV3 i corredor de fons. Teníem moltes ganes d'entrevistar a aquest gran professional i corredor, que coneix el món del running com ningú. També en breu podrem oferir-vos l'entrevista, que va ser molt profitosa i extensa.

Font: tv3.cat


Agafa'm si pots

dimarts, 13 de desembre del 2011

Si ens aixequem ben d'hora...

Doncs això, si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora (com va dir el mestre Pep) podem sortir a entrenar de bon matí. 
Feia temps que em rondava pel cap sortir a entrenar a primera hora del matí en dejú. No ho havia intentat mai i ho volia provar ja que havia sentit comentaris positius de la gent al respecte. Es córrer bé, es rendeix més i millor al llarg del dia... En Max, de fet, ja ho va experimentar a Itàlia fa uns mesos i va quedar-ne força satisfet.
S'ha de dir també que si finalment m'he decidit és perquè últimament no tinc temps per gaires coses. Estic molt ocupat amb les coses de la Universitat i tot i les ganes, m'és impossible sortir a entrenar la majoria de dies. Així doncs, veient que aquesta setmana tampoc em sobra el temps precisament, he decidit intentar-ho.

Gràcies a que aquest curs començo les classes més tard, tampoc he hagut de llevar-me excessivament d'hora. Tot i això, el despertador ha sonat a les 6:40. A les 7 en punt arrancava, ben abrigat. La idea era sortir tranquil i fer el que pogués. La veritat és que en els 55 minuts que ha durat l'entrenament (parant a la meitat per hidratar-me i fer abdominals) les sensacions no han sigut molt bones. Tot costa més i encara que hagués volgut, crec que tampoc podria haver anat a un ritme més fort. 

La prova del "crim"

Finalment m'han sortit 12 km. Estic satisfet. Ara podré comprovar si és cert això que diuen alguns que es rendeix millor després. De moment no puc extreure'n conclusions ja que és el primer cop que ho faig. Hauré de sortir alguna vegada més per poder veure millor si realment corro igual de bé que al vespre o si m'afecta després en el rendiment etc. Però s'havia de provar!

Per cert, Guardiola pots estar tranquil. Et puc confirmar que la gent s'aixeca ben d'hora. M'he creuat amb 11 corredors, la majoria d'ells en la primera mitja hora.


Agafa'm si pots


diumenge, 4 de desembre del 2011

Millorant les expectatives a la Mitja de Mataró

Aquest diumenge es celebrava un altra edició de la Mitja marató de Mataró, la de casa, on durant molts km's es passa per zones on acostumo a entrenar diàriament. Aquesta vegada, per tant, l'excusa de desconèixer el recorregut no em servia jeje

Després de dues setmanes marcades pel mal d'estómac i per la dificultat d'entrenar amb normalitat, arribava a la cursa amb poca confiança i sense un objectiu clar, sense anar més enllà de gaudir i intentar-ho fer el millor possible (si l'estómac m'ho permetia).
He sortit més ràpid del compte (no és cap novetat) i m'he plantat al km 5 en 21:29 min. Ja que hi érem posats, he decidit seguir al mateix ritme i afluixar un cop s'arribés a la nacional, on es fan la majoria dels km's. Com l'any passat, aquest tros s'ha fet psicològicament dur (físicament no tan ja que és pla), molta estona en línia recta i amb poca variació del paisatge. La part positiva és que durant vàries vegades et creues amb els participants i pots gaudir durant uns segons dels cracks que estan lluitant per la victòria (que, per cert, se la va endur Pol Guillén).

La sortida de la Mitja Marató de Mataró
Al pas pel km 15 (1:06:06) ja he notat que les opcions de punxar eren cada vegada més reals, ja que anava força cansat i encara quedava la pujada final. Coincidint amb el pas per la fàbrica Procter & Gamble i la universitat TecnoCampus (per on realment entreno sempre) he aprofitat per prendre'm el gel que portava a sobre i que encara no havia tocat. Aquesta part, tot i que personalment m'agrada, és un pèl més complicada ja que vas la majoria del temps amb vent en contra.

No sé si és que ja estava massa desgastat però la qüestió és que els efectes del gel no els he notat i he arribat patint a l'inici de la pujada, l'estocada final. Tot i així l'he feta sens dubte força millor que l'any passat i aquest cop no he caminat ni res per l'estil. L'últim km l'he fet amb 5 minuts justos. No està malament...

Resultat final: Millor marca personal en mitja, 1 h 34:16, 4rt de la categoria i 542º de la general (de 1856). Estic molt satisfet del temps i sobretot de la carrera que he fet, sabent gestionar força bé les forces i mantenint un ritme bo però sense accelerar-se en cap moment. 

A l'última part de la pujada final, patint

A part durant la cursa he vist molta gent coneguda, entre ells en Rotterdam (enfilantelcami.com), en Xavier Bonastre, en Robert Mayoral o en Rafa González (rafarunning.blogspot.com). 

El resultat em dona ànims de cara a l'altre gran objectiu abans de finalitzar l'any: la Cursa dels Nassos. Queden quatre setmanes que s'han d'aprofitar amb bons entrenaments. 

Classificacions finals


Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More