OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

diumenge, 13 de maig del 2012

Crònica de la Cursa del Dimoni

Tocava córrer a Badalona, concretament la Cursa del Dimoni, de 10 km, en plena Festa Major de la ciutat. Bon ambient, doncs. A part, dos avantatges més: sortida i arribada al passeig marítim (just al costat de l'estació de tren) i cursa totalment gratuïta. M'incorporo un pèl tard a la línia de sortida i em trobo amb una gentada considerable. Porto el dorsal vermell que, en teoria, em permet sortir a la part més avançada però, a l'hora de la veritat, no arribo a veure per on puc avançar cap endavant i acabo quedant-me molt endarrerit. 

La cursa en sí és entretinguda, sobretot els cinc primers km's, pujant a la part alta de la ciutat, per darrere del centre comercial Màgic Badalona. Tres o quatre pujades que deixen a més d'un ben tocat. Els primers km's de la segona part de la cursa et porten a la zona més allunyada (al polígon) per, després, passar per un pont modern que et fa sumar una pujada més i acabar tornant al passeig.

Personalment ho he passat força malament degut al mal d'estómac que segueix sense millorar. Un parell de visites recents al metge no han servit per a gaire i segueixo sense veure la llum al final del túnel. Comença a semblar un cas més propi de Cuarto Milenio, encara hauré d'acabar trucant a l'Iker Jiménez... 
Els cinc primers km's els he passat bé però a partir del 6 i amb l'estómac com una rentadora (més la calor), costava d'avançar. Temps final de 44:56, 17è de la categoria.

A l'arribada
Us preguntareu perquè segueixo corrent si pateixo tant en cada cursa. Suposo que tot és basa en què m'agrada molt córrer i, abans de quedar-me una setmana i un altre a casa, prefereixo seguint ponsant-me un pitrall encara que acabi força tocat i vagi a ritmes baixos.

Respecte a la cursa dir que m'ha agradat molt. Bon circuit, bon ambient - de festa major, vaja - i una samarreta de cotó al final amb el simpàtic dimoni estampat. Ah, i sense pagar ni un cèntim!!

Per últim, disculpes ja que l'entrevista que havia de sortir publicada aquesta setmana - que en Pol va encertar l'entrevistat en un comentari tot i que no el va desvelar - finalment sortirà la setmana que ve.

Samarreta de la cursa

Agafa'm si pots 

2 comentaris:

jajaja bé bé, així m'agrada, parlant de mi al blog, com ha de ser! Potser el mal d'estomac també està una mica provocat pel fet de no parar del tot de fer esport no? Igualment, mentre puguis a tope i km's!!

Exacte jeje Bueno no crec que sigui per això però de totes maneres ara mateix prefereixo quedar-me a casa abans que sortir a entrenar i aguantar quinze minuts!

Publica un comentari a l'entrada

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More