OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dimecres, 25 de juliol del 2012

Jocs Olímpics de Londres: seguiment i protagonistes

Els Jocs Olímpics de Londres estan a tocar i, de fet, en dos dies es celebrarà la cerimònia d'inauguració, que dóna el tret de sortida a la gran cita esportiva mundial.

Els Jocs es podran veure per La 1 de Televisió Espanyola (gairebé tot el dia) i pel canal esportiu Teledeporte, aquest sí, les 24 hores del dia. 
Tot i això, a través d'Agafa'm si pots, ja sigui des del propi blog o sobretot des de Facebook i Twitter, us anirem informant del més destacat. Evidentment ens centrarem en l'atletisme, que donarà molt de joc i que ens farà viure unes disputes entre atletes molt esperades i emocionants. 
El duel Blake-Bolt, Kiplagat-Radcliffe, Bekele-Kiprop... Tot això i més es podrà viure a partir del 3 d'agost. 

A més, la web Vavel.com, un dels diaris digitals esportius més complets del moment, també farà un especial de gran magnitud dels Jocs Olímpics amb prèvies, cròniques, declaracions dels protagonistes i anàlisi dels participants i de les rivalitats entre d'altres.

D'entrada, aquí teniu alguns dels que seran els principals protagonistes d'aquests Jocs Olímpics de Londres. A gaudir-ho i a passar-ho bé!

- Usain Bolt: Amb un temps de 9,58 segons en els 100 metres, és el principal favorit a la medalla d'or. Però comptarà amb un dur rival i segurament inesperat, el també jamaicà Yohan Blake, actual campió del món. Com sempre, la prova dels 100 metres, tot i la seva curta durada, serà una de les més esperades i vistes dels Jocs.

- Yelena Isinbayeva: Campiona europea i olímpica, busca la seva tercera medalla d'or i, potser també, superar el rècord del món que va establir ella mateixa a Pequín amb 5 m. i 15 cm. Tot i haver fallat en alguna de les últimes grans competicions internacionals, és la principal i gairebé única favorita i només ella pot perdre la medalla. La princesa russa vol tornar a volar molt alt.

- Kenenisa Bekele: Un dels millors atletes de fons de la història, defensarà a Londres les medalles d'or en 5.000 i 10.000 metres. Veure córrer Bekele és un goig, amb el seu ritme fàcil i la seva facilitat per vèncer quan ell ho vol. Però tampoc ho tindrà fàcil. El seu germà Tariiku intentarà batre'l, així com Labat o Kiprop.

Bekele celebrant l'or als Jocs de Pequín

- Michael Phelps: Les 8 medalles de Pequín peses força però l'americà vol seguir fent història. Als seus 27 anys, aspira aquesta vegada a 7 medalles, com els 100 i 200 metres papallona o els 200 i 400 metres estils. Tot i el ventall de rivals que intentaran guanyar-lo, està per sobre de tots un del mateix país: Ryan Lochte.

Phelps celebrant un dels molts èxits que ha aconseguit

- Roger Federer: Amb la baixa de Rafa Nadal, el suís es presenta com el principal favorit a endur-se l'or en individuals, sempre sense oblidar al fins ara número 1, Novak Djokovic. Després de guanyar Wimbledon, i tenint en compte que els Jocs es disputaran a les mateixes pistes (All England Club), Federer aspira a un or que faria encara més gran el seu palmarès. 

- Neymar: El futbolista brasiler és la gran estrella del futbol. La seva selecció és la gran favorita i ell, el gran protagonista. Quan molts ja el posen gairebé al nivell de Messi o Cristiano Ronaldo, Neymar té en els Jocs una ocasió de demostrar la seva qualitat. 

El futur jugador del Barça vol demostrar el seu talent

- Lebron James: Amb una temporada magnífica (MVP de l'NBA i campió de l'anell), l'americà vol acabar millor que mai aquest any amb una medalla d'or. Junt amb Bryant, Durant, Williams o Anthony, James disputarà els seus tercers Jocs tot i tenir 27 anys. 

- Gómez-Noya: L'espanyol és el principal aspirant a l'or en triatló. Campió del món i d'Europa, no ho tindrà gens fàcil. Els seus màxims rivals jugaran a casa i amb tota l'afició a favor: es tracta dels germans (tot i semblar bessons) Brownlee, que venen molt fort i que probablement s'ajudaran mútuament per deixar en fora de joc al gallec. Dels dos, sobretot s'haurà de tenir en compte al més jove, l'Alistair. 

Gómez-Noya a la dreta, al costat dels germans Brownlee

- Iker Martínez i Xabi Fernández: Els regatistes bascs intentaran tornar a aconseguir la medalla d'or després de la plata a Pequín 2008 i de l'or a Atenes 2004. Considerats els millors del món en el 2011, els dos són molt favorits a endur-se una medalla. 

- Bradley Wiggins: El britànic, que competirà a casa, ve de guanyar el Tour de França 2012 i, per tant, amb la màxima confiança possible. Tot i els molts ciclistes que poden aconseguir medalla (Cavendish, Sagan, Cancellara, Evans, Nibali, Gilbert...), Wiggins intentarà tancar una temporada que, amb un or, seria gairebé impossible de millorar. 

Wiggins de groc, durant el Tour 2012


Agafa'm si pots

divendres, 20 de juliol del 2012

Travessa dels tres refugis

Tot i estar dos mesos parat totalment per problemes d'estómac (que encara no estan solucionats), no vaig dubtar ni un moment en anar a fer la ruta dels 3 refugis quan m'ho va proposar en Pol. Nosaltres dos, junt amb l'Oscar, l'Oriol Cruz i en Nicolau, vam sortir de Mataró direcció Vallter 2000 el dimecres ben aviat, de manera que a les 9 del matí ja estàvem caminant. 
La ruta feia tota la pinta de ser fantàstica i, un cop feta i completada, puc afirmar que efectivament així és. És espectacular. 
Primer de tot vam encarar una pujada contundent, d'aquelles que et fan suar molt i molt, però que vam superar, concretament la de Coma de l'Orri. Seguidament vam dirigir-nos cap al Coll de la Marrana, on l'Oscar va començar a patir de rampes als bessons i quàdriceps (que més endavant més o menys solucionaria). Alhora, en Niko també patia per una ampolla al peu, que va arreglar amb un Compeed. Tocava llavors pujar el Bastiments (2881 metres). Tot i la duresa, vam arribar els cinc força bé i, sobretot, contents d'haver pujat. Gaudint de les vistes, amb Freser i Pic de l'Infern a prop, vam decidir no anar a l'Estany de Bacivers i passar de llarg direcció Ras de Carançà, doncs l'estany s'allunyava una mica del camí. 

Des del cim del Bastiments, amb vistes a la part francesa

Anàvem bé de temps i vam aturar-nos a dinar al costat del riu en plena baixada (on vam parar a dinar). Tocava endinsar-se a la zona boscosa, amb l'objectiu d'arribar al primer refugi de la ruta, el de Ras de Carançà, a França. I aquí vam cometre un error. Vam aturar-nos en una caseta una mica feta pols que ens va semblar que era el refugi. Però resulta que no. Després de gairebé dues hores esperant davant la caseta que arribés algú, dos excursionistes francesos ens van avisar que allò no era pas el refugi oficial, més aviat el no guardat, que tothom pot utilitzar quan vulgui sense pagar.

Així doncs, un pel enfadats per haver perdut temps, vam seguir baixant on, efectivament, al cap d'un quart d'hora vam trobar l'anomenat refugi. I quina diferència amb la caseta! La idea inicial era aturar-nos per dormir (fent bivac) al costat del primer llac però el temps sens havia tirat a sobre. A mig camí, doncs, en una esplanada tancada, al costat del riu, vam decidir parar a dormir. De fet, a les 8 de la nit ja estàvem dins dels sacs esperant a que es fes fosc. Ah, sí, i envoltats de mosquits, que no picaven però que molestaven.

L'endemà, a les 6 del matí, ja estàvem llevats per sortir a buscar el primer dels tres llacs que havíem de creuar (no literalment, és clar). Ens esperava una jornada amb més quilòmetres que l'anterior però amb menys duresa i desnivell positiu. Així doncs, vam arrancar i al cap d'una hora i poc ja vam trobar el llac Gran de Carançà o de Les Truites. Ben bonic que és! Fotos de rigor i a seguir caminant. Els cinc anàvem més o menys frescos i animats per anar fent quilòmetres. Després d'un altra pujada vam trobar-nos amb el segon dels llacs, el Negre, també ben maco. Només en quedava un per veure, però va costar arribar-hi. No per la distància, ja que no vam tardar-hi massa, sinó per la pujada tècnica que vam haver de superar. Un cop feta, però, vam poder gaudir de les vistes del llac Blau. Aquí sí que vam aturar-nos per provar l'aigua (congelada!) i refrescar-nos. 

Al primer dels llac, Gran de Carançà

L'Oscar al segon llac, el Negre

Tot seguit, després de pujar un camí ple de grills, vam arribar al coll de Carançà, amb unes vistes espectaculars. Allà, mentre l'Oriol i en Niko van aprofitar per descansar, en Pol, l'Oscar i un servidor vam aprofitar per sumar algun cim més, com el de la Fossa del Gegant. Des d'aquest vam poder veure el Santuari de Núria no gaire lluny. Quin goig.

La baixada següent per la vall de Coma de Vaca va ser divertida ja que era força tècnica i per moments inclinada. En Niko, tot i el vertigen, la va superar sense problemes, sí senyor. Després de molta estona baixant vam arribar al refugi de Coma de Vaca, d'on vam sortir direcció Coll de la Marrana. Aquesta pujada, per la vall del Freser, va ser més dura del que esperàvem i sens fa fer llarga. Però un cop a dalt del Coll, amb Bastiments a l'esquerra i Gra de Fajol a la dreta, vam gaudir de la feina ben feta i d'una ruta gairebé acabada. Ja només quedava baixar. Primer fins al tercer i últim refugi, el de Ulldeter, i finalment fins a la carretera on hi havíem deixat el cotxe, més avall del pàrquing de l'estació de Vallter 2000.

En Pol baixant per la Vall de Coma de Vaca

En total, 45 quilòmetres amb uns 7000 metres de desnivell acumulat (4000 de positiu). Cames fetes pols però una alegria i satisfacció interior immensa. Una sortida perfecte. 

Personalment em vaig notar molt millor del que em pensava i tot i patir en les pujades, les cames (i l'estómac, que gairebé és més important) em van respondre força bé. De fet, ja tinc ganes de tornar per aquesta zona, que m'encanta, a repetir algun dels pics que ja he fet (com Bastiments) i a fer-ne de nous, com el Gra de Fajol, Freser, Pic de l'Infern o el més alt de tots, el Puigmal. Aquesta ruta, una de les moltes que es poden fer per aquesta zona, és molt recomanable doncs permet veure gran part dels pics i colls dels voltants. 

En una pròxima entrada posaré més imatges de la travessa!

Agafa'm si pots

diumenge, 15 de juliol del 2012

Una dosi necessària de running

Si fa temps que no parlo sobre entrenaments és perquè segueixo igual, és a dir, amb problemes d'estómac que m'impedeixen córrer. Fa ja dos mesos que estic parat i la veritat és que s'està fent força dur, no poder córrer res de res. Les previsions, a més, són bastant incertes i no tinc ni la més mínima idea de quan podré tornar als entrenaments amb regularitat. 
Ahir vaig anar a veure la Mitja Marató per relleus de Mataró, on portava participant dos anys seguits. I em va entrar el 'mono', lògicament. Per a això aquest matí m'he calçat les sabatilles després de dos mesos i he sortit a córrer. En Pol m'ho va proposar i no vaig saber dir-li que no. El que no sabia era que em faria fer un entrenament tan dur...
Han sigut 13 km's de trail running amb força desnivell per uns camins i corriols on ja hi he passat vàries vegades. Potser no un entrenament excessivament fort però que per a mi ha sigut dur. De fet, la sensació d'ara és d'estar fet pols. Però ha pagat la pena. Ho necessitava molt.  Les sensacions, evidentment, no han sigut massa bones i en les pujades, sobretot al principi, he patit molt. També m'ha costat agafar ritme i mantenir-ne un de decent. La qüestió, però, és que he aguantat i hem acabat els dos gairebé a l'sprint, forts, com ens agrada fer sempre. Com que no sé quan podré tornar a córrer, ho gaudeixo molt.

Al cim de Bastiments, el 28 de desembre de 2011

A més, l'entrenament m'anirà bé de cara a la sortida de la setmana que ve, on amb diversos amics anirem dimecres i dijous a la zona de Vallter 2000. Sortint de Setcases farem uns 40 km's entre els dos dies i pujarem alguns dels cims més emblemàtics de la zona com Bastiments, Gra de Fajol, Coll de la Marrana etc. Un bon entrenament que em deixarà fet pols però que, com a mínim, em permetrà recuperar les sensacions durant dos dies. Com diuen, "a falta de pan, buenas son tortas". 


Agafa'm si pots

dimecres, 11 de juliol del 2012

Temps d'atletisme i del bo

En els últims dies s'ha donat la casualitat que s'han celebrat, s'estan celebrant i es celebraran esdeveniments importants relacionats amb l'atletisme. 

El primer esdeveniment va ser a Mataró, amb la celebració del 17è Míting "Ciutat de Mataró" que, enguany, tenia caràcter preolímpic, convertint-se així en l'edició més prestigiosa de les celebrades fins el moment. Alguns atletes de primer nivell es van donar cita a les Pistes d'Atletisme per intentar aconseguir la mínima olímpica que els donés el bitllet pels Jocs. Així doncs, amb forces aficionats a les graderies, es va poder gaudir d'una jornada interessant amb proves com el triple salt d'alçada, els 1500 metres, els 3000 obstacles o els 5000 metres. Precisament aquesta última prova, en categoria masculina, tancava el Míting i va concentrar a grans atletes, entre ells Chema Martínez, que gastava la última bala. I no ho va aconseguir. Va quedar 8è en una prova que va guanyar Byron Efren (13:39). També cal destacar a Àngel Mullera, segurament l'estrella de la jornada, l'únic atleta que va aconseguir la mínima, i de sobres, en els 3000 metres obstacles, amb un temps de 8:17:91 (la mínima estava entre 8:23 i 8:32). 

Els 1500 m. amb Higuero al mig    Via: Labolsadelcorredor

Des d'ahir, a més, es disputa a l'Estadi Olímpic Lluís Companys el Mundial Júnior d'Atletisme, amb els millors atletes del moment i que aspiren a ser els nous Bolt, Rudisha o Bekele. D'entre ells destaca el velocista britànic Adam Gemili, que amb millor marca personal de 10.08 en els 100 metres, ahir va guanyar la seva sèrie amb 10.37 i 2.5 de vent en contra. En participació espanyola destaca Dídac Salas en pèrtiga i Belén Toimil en llançament de pes, els dos classificats per la final. Molt de nivell entre els joves atletes que en pocs anys els veurem disputar Europeus i Mundials amb els més grans. El Mundial es pot veure pel canal Teledeporte cada tarda. 

I no s'ha d'oblidar que en 16 dies comencen els Jocs Olímpics i que a partir del 3 d'agost i fins el 12 a l'Estadi Olímpic de Londres es disputaran les proves d'atletisme amb les grans figures mundials. Ningú es vol perdre aquesta cita, el somni de molts i molts atletes. 

Dídac Salas, una de les esperances espanyoles  Via:Mundodeportivo

Així doncs, només queda sentar-se al sofà i gaudir del que hi ha i hi haurà en pocs dies. 


Agafa'm si pots

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More