Ahir vam sortir a entrenar en Max i jo, un fet que malauradament no passa gaire sovint, bàsicament perquè durant molts mesos ell s'està a Itàlia i es fa impossible. Va ser, doncs, un entrenament 100% Agafa'm si pots. Els dos estem agafant el ritme -com molta gent a aquestes alçades de la temporada- i la calor tampoc era una bona acompanyant de fatigues, ni molt menys. Precisament dilluns havia anat a córrer i vaig aguantar 42 minuts -amb parada inclosa-, exactament el temps que el meu cos va aguantar amb una calor extrema i una humitat sufocant: 31º i 70% d'humitat. I vaig arribar fos.
En Max, però, em va proposar dimarts anar a entrenar i, més concretament, anar a fer sèries. Sí, sé que no sembla el moment més idoni però ens hi vam llençar. Per sort no feia tanta calor com el dia anterior i, concretament, a la zona on vam decidir córrer feia un vent agradable. Un vent que, tanmateix, també ens va perjudicar ja que era lateral i, fins i tot, en alguns moments et desplaçava una mica.
 |
| Espigó del Port de Mataró Via:Wikiloc |
Tampoc va ser un entrenament gaire extens: 4x400 i 4x600. Un tast, però, que li va anar bé a en Max, que s'iniciava en això de les sèries. Va quedar sorprès del que poden arribar a cansar (i tant!). Quan va marxar, vaig aprofitar per fer dues sèries més de 600 metres i uns 25 minuts més de rodatge. No sé si per la calor o per la fatiga de les sèries (no en feia des de feia molts mesos), la qüestió és que vaig acabar molt cansat.
El pitjor, però, és que me'n vaig anar a dormir amb molt mal d'estómac i avui m'he llevat també amb força malestar. Això de l'estómac va per llarg. I no ho hauria d'oblidar. Quan mica en mica torno a la normalitat (fins al punt de tornar a fer sèries), l'estómac em dona un toc d'atenció i em recorda que encara no estic curat. Queda feina per endavant...
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada