No les tenia totes després d'inscriure'm per tercer any consecutiu a la Sansi del Masnou. Més de dos mesos i mig sense competir i amb el dolor d'estómac com a principal amenaça. De fet, gairebé tenia decidit no participar-hi fins que el meu germà, l'Albert, s'hi va animar. Ell havia corregut de jove la cursa de la festa major de Mataró però des de llavors no hi havia tornat. El fet de poder córrer al costat del germà era una temptació massa gran.
Així que, ahir, els dos vam estar per primera vegada junts en una cursa. Les meves previsions optimistes eren que podíem estar al voltant dels 23 minuts. Doncs dit i fet.
Després de gaudir dels 5 quilòmetres de dones -aquesta cursa excepcionalment separa els dos sexes-, vam escalfar una mica amb en Manolo, de Lluïsos -18:10 min., en un altre nivell-. La veritat és que vam sortir força ràpid. Després de les dues voltes pel Port, vam dirigir-nos cap al passeig. Manteníem el ritme i l'Albert fins i tot prenia l'iniciativa avançant corredors. El cansament va arribar un cop ja enfilàvem la tornada al Port pel passeig. Allà vam avançar pocs corredors, sobretot perquè per espai era molt difícil. Ja en l'últim km, vam haver d'afluixar el ritme perquè l'Albert estava força cansat. Tot i així, va haver-hi sprint final jeje
La cursa em va agradar i és cert que és una mica més ample amb els retocs que hi han fet al recorregut, però crec que continua havent-hi massa participants. En la majoria de llocs era impossible avançar, i si ho volies intentar, t'arriscaves a fer caure algú.
 |
| Amb l'Albert, en l'arc de sortida, després de la cursa Foto:Pròpia |
Temps de 22:39, molt contents del resultat i del rendiment. I com dic jo sempre, això és una droga (bona). I ho demostra el fet que dos hores més tard, l'Albert ja s'estava rumiant d'apuntar-se a la Sant Silvestre trail nocturna de Mataró. Doncs això, una droga! jeje
Pel que fa a les meves sensacions, em vaig notar molt bé muscularment al llarg de la cursa. Però vaig patir a la part final amb l'estómac. Això em preocupa de cara a la Cursa dels Nassos ja que no les tinc totes i dubto si podré aguantar a un ritme decent els 10 km sense que l'estómac em doni alguna cosa més que avisos.
De moment l'entreno que farem de 10 km amb en Max, en Niko, en Pol -i potser algú més- per les Cinc-Sènies/Llavaneres m'anirà bé per veure com reacciona el cos. Sigui com sigui, a Barcelona el 31 penso gaudir al màxim de la cursa, de l'ambient, del recorregut, de la companyia... Com cada any, vaja.
Salut!
David
Agafa'm si pots
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada