OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

diumenge, 26 de febrer del 2012

Crònica de la Mitja de Barcelona 2012

Aquest any, de moment, vaig a una cursa per mes i aquest febrer tocava la Mitja de Barcelona. Un mal d'estómac aquests últims dies amenaçaven de complicar-me la cursa i així ha sigut. La tranquil·litat m'ha durat fins al km 4, on he començat a notar un malestar força notable que ja no m'ha marxat en tota l'estona. En aquest aspecte ha sigut un monòleg en què, tot i els intents per respirar bé i afluixar el ritme en alguns moments, les molèsties han perdurat. Després de parlar amb algunes persones i de valorar-ho, en breu crec que tornaré a visitar el metge per tractar altre cop aquests problemes estomacals que porto arrossegant des de fa anys. Ja em vaig fer un seguit de proves que em van donar un diagnòstic sense una solució clara. Així doncs, hi tornaré per intentar trobar una solució aquest cop sí, útil. Córrer sense problemes a l'estómac és ara mateix un somni per a mi.
El gener a Sant Antoni ja vaig patir alguna cosa semblant i avui altre cop el mateix. Es pot dir que ja no sé el que és córrer tranquil sense mal d'estómac.

Jaume Leiva, a l'escalfament

Però tornant a la cursa, dir que s'ha fet molt llarga i a partir del km 15, els km's han costat molt de passar. Si no n'hi hagués prou amb el malestar, al tram final he notat una sensació estranya a les cames, com rampes, que tampoc han ajudat gaire. Tot i les adversitats, estic satisfet ja que he sabut patir molt a base de mantenir fort el 'coco' i sense pensar en retirades ni parades per caminar. He arribat a Arc de Triomf totalment exhaust, havent-ho donat tot. De fet, per completar l'últim km he tardat uns 6 minuts... El temps final, 1 h 37:01, a menys de 3 minuts de la MMP. Vist així i amb les condicions que s'han donat, tampoc està tant malament. Em quedo amb el fet d'haver sabut patir molt durant molts km's. 

Pel que fa a la Mitja, l'ambient ha sigut espectacular. La cursa ha crescut molt respecte l'any passat (més de 12.500 corredors) i trobo que el canvi de recorregut en els primers km's ha sigut un encert, evitant passar per les Rambles on l'any passat es van formar molts taps. La victòria ha sigut per el favorit, Abel Kirui (1 h 00:28) i el primer no africà ha sigut el gran Jaume Leiva (1 h 4:04) que, a més, ha hagut de fer gairebé tota la cursa sol.

I no vull acabar aquesta crònica sense donar el màxim suport i molts ànims a un amic de tota la vida que, com vaig poder saber ahir a la nit, li han detectat un càncer. És una notícia molt dolenta i uns moments complicats tan per a ell com per tot el seu entorn, però és moment de mirar endavant i lluitar sense parar. La vida demostra a vegades que és molt injusta. Però és jove i fort. N'estic segur que ho superaràs! Aquesta entrada va dedicada a tu.


Realment fos a l'acabar la cursa

Agafa'm si pots

dilluns, 20 de febrer del 2012

Una crònica diferent

A diferència del que és habitual, l'entrada d'inicis de setmana no fa referència al running sinó a un altre experiència que he tingut el plaer de poder viu aquests dies, concretament del 16 al 19. Ja em perdonareu, doncs, però crec que val la pena. Em refereixo a la Copa del Rey de bàsquet 2012 que s'ha celebrat enguany al Palau Sant Jordi de Barcelona.

L'afició blaugrana en els moments previs a l'inici de la final


Crec que la majoria de gent que hi ha pogut assistir la majoria de dies i que ho feien per primera vegada coincidiran en que la competició i tots els elements que l'envolten han superat les expectatives que tenien des de l'inici. De fet, el format mateix de la Copa ja diu molt. Algú s'imagina una Copa del Rey de futbol en un sol estadi i on convisquin 8 aficions sense cap tipus de problema ni incident entre elles, més aviat al contrari?


Doncs al bàsquet passa i és un plaer gaudir-ho de ben a prop. Els aficionats dels equips amb menys representació (que no equips menors) es deixen  sentir des del primer moment els dos primers dies, en els partits de quarts. Lucentum Alacant, Lagun Aro, Banca Cívica o Fuenlabrada deixen sentir la seva veu en un Sant Jordi que respecta i aplaudeix. Els malaguenys d'Unicaja, tot i caure a quarts, són una bona multitud i són fàcilment reconeixibles per la marea verda que representen. Pura salsa andalusa, molts disfressats, aprofitant com a excusa que la Copa coincideix amb Carnestoltes. Tot i no passar a semifinals (excepte Banca Cívica), totes els aficionats, qui més qui menys, es mantenen fins l'últim dia. Potser no gaudint del seu equip però sí de bàsquet, bàsquet de moltíssima qualitat.
Els aficionats del F.C.Barcelona, per la seva part, aglutinen la major part de l'aforament del pavelló. En són uns 4000, sense comptar esclar tots els aficionats (majoritàriament catalans) que, tot i no estar en el sector del Regal Barça, també són culés. En front d'aquests, un grup nombrós del Reial Madrid (situats al galliner, com és diu popularment) que es deixen veure cada vegada més a mesura que el seu equip passa de ronda i comença a transmetre por a l'adversari. També aquí, el factor psicològic és important. 

Escalfament de Barça i Madrid a la gran final


I, per últim, l'afició del Caja Laboral. Aquests mereixen un comentari a part. Els seguidors del bàsquet i de la Liga Endesa saben que l'afició del Baskonia és de les més sorolloses i emblemàtiques. Tot i que la plantilla sigui justa, visitar el Buesa Arena (que acaba d'ampliar aforament) sempre és un repte complicat precisament per la pressió a la que sotmet el rival l'afició local. Una olla a pressió. Doncs bé, en aquesta Copa s'ha pogut veure com, en qüestió d'animar, de divertir-se, de portar el bon ambient i de passar-ho d'allò més bé, els aficionats del Baskonia són, de carrer, els millors. Samarreta, bufanda (o ikurriña) i una Estrella Damm en mà, principals armes d'un aficionat basc.
L'amor als colors, amb més o menys passió, els sent tothom. Però els seguidors del Baskonia ho fan d'una manera inigualable. A falta de pocs segons per l'acabament de la primera semifinal, el Barça tenia sentenciat el marcador i el pas a la final. El Caja Laboral estava eliminat. Tothom pensava que la gran majoria d'aficionats bascos, tristos, marxarien i fins i tot ni assistirien a la segona semifinal. Doncs res més lluny d'això. No només es van quedar sinó que, durant el transcurs del partit, van començar a desplaçar-se per els passadissos centrals cridant, saltant i ballant, fent de la derrota una festa envejable, sense lamentacions. 

Una part de l'afició del Baskonia

De la Copa hi hauria molt més a explicar, com l'aspecte purament esportiu. El Reial Madrid es va proclamar campió 19 anys després assaltant el Sant Jordi, de la mateixa manera que va fer el Barça l'any passat a Madrid. L'equip de Pablo Laso va guanyar de forma justa davant un Barça totalment desdibuixat. Mirotic, Carroll i, sobretot, Llull van empènyer el seu equip a la victòria.

Tot i que es podria dir molt més d'aquesta fantàstica Copa, crec que les aficions són el màxim exponent de la competició, el que realment ajuda a crear un ambient extraordinari. No vull dir que el futbol i altres esports hagin de canviar el format ni vull fer comparacions però la disputa d'una competició en un sol recinte i amb 8 aficions convivint alhora és un espectacle digne d'emmarcar.


Agafa'm si pots

dilluns, 13 de febrer del 2012

Continua la progressió

Com ja explicava la setmana passada, l'objectiu més proper i important ara mateix és la Mitja de Barcelona. De fet, només queden dues setmanes. Mentre que la primera setmana de febrer va ser bàsicament per començar a agafar altre cop el to físic i recuperar les sensacions una mica oblidades, aquesta última setmana ja ha sigut més enfocada a continuar amb la millora i fer algun entrenament de qualitat. En aquest cas l'entrenament bo va ser el de diumenge, no tocava fer una tirada "llarga". Dic llarga perquè comparat amb el que havia fet fins ara, ho és, tot i que no es pugui comparar amb les que fan tots els corredors que preparen la marató. 

El pla era fer 1 h 20' sense parades. Degut a la seva durada, fer-lo tot per el passeig o per dins la ciutat hauria sigut molt pesat així que vaig decidir provar llocs nous, camins encara per descobrir. Així doncs, a les 9 del matí em trobava al passeig marítim de Cabrera de Mar, just davant l'estació de tren, preparat per començar a córrer. En principi, pel que havia llegit i m'havien explicat, des d'aquest punt es podia anar tota l'estona pel passeig en direcció Barcelona fins gairebé arribar a la Ciutat Comtal. Evidentment, però, no era pas el meu objectiu jeje Com que no coneixia gaire les distàncies i amb el ritme tranquil que estava previst que portés pensava que amb 80' minuts arribaria com a molt lluny al Masnou (a l'estació d'Ocata). 

Pel passeig marítim del Masnou

L'entrenament el vaig començar fent dues vegades el tram de passeig que hi ha a Cabrera en direcció Mataró, on hi ha un moment que estas obligat a fer mitja volta perquè s'acaba el camí. Tot perquè el passeig de Mataró no està connectat amb el de Cabrera (una connexió que molts corredors porten reclamant a l'Ajuntament des de fa anys i que, en el cas que m'ocupa, m'hauria permès començar la ruta des de Mataró mateix i no haver d'agafar el tren per una parada).

Després de fer el tram esmentat ja vaig enfilar el passeig direcció Barcelona. Els primers obstacles els trobo aviat, de Vilassar de Mar a Premià, on em veig obligat a córrer per la sorra ja que no hi ha tram d'asfalt. Tot i això, de seguida puc tornar a trepitjar dur i seguir. Quan vaig arribar al Masnou, veient que encara em faltava mitja hora per complir el temps previst, vaig decidir continuar recte i així és com vaig arribar a Badalona (havent passat també per Montgat), davant l'estació, en 90' minuts, fent-ne 10 més com a extra. Em van sortir 20,2 km a un ritme de 4:28 el km. 
Tot i que em va faltar un km per fer una mitja, estic molt satisfet ja que és gairebé el ritme exacte que hauria de portar a Barcelona per estar a prop de la marca personal. 

Mentrestant, en Max apura els seus últims dies a Kenya, on està de viatge amb la Universitat (viatge acadèmic, no de vacances, en principi...jeje). 
Quan arribi ens farà una crònica de tot el que ha viscut al país africà.


Agafa'm si pots 

diumenge, 5 de febrer del 2012

Recuperant el to

Després d'acabar una intensa fase marcada pel final de semestre a la Universitat i els corresponents exàmens i treballs finals, ha arribat l'hora de gaudir del temps lliure i de poder recuperar mica en mica el to físic que he anat perdent al llarg d'aquestes setmanes, on trobar forats per sortir a entrenar era gairebé una odissea. 
Tot i que en l'horitzó hi ha un objectiu definit i cada vegada més proper, la Mitja de Barcelona de la qual queden només 21 dies, l'objectiu aquests dies no era -i és- un altre que tornar a recuperar sensacions. Tot i que no he perdut la forma, no estic al nivell que m'agradaria, per això aquest mes de febrer és tant important i s'ha de fer bé la feina.

Aquesta setmana ha estat marcada per aquesta onada de fred siberià que s'ha instal·lat a Catalunya i que, de moment, encara s'hi estarà uns quants dies més. Una onada que ha portat vent, pluja, neu (poca, com a mínim a la costa) i, sobretot, molt de fred.
Tot i les adversitats s'ha intentat sortir a córrer i complir amb el que estava planificat. Excepte la sessió d'avui, on les males sensacions han impedit que pogués fer el que tocava, la resta de dies he complert amb el previst amb més o menys bons resultats. 

Dilluns: 64' ritme viu, 14,6 km
Dimecres: 66' ritme viu, 14,5 km
Divendres: 70', 15,4 km
Diumenge: 38' series, 8,5 km

Total: 53 km 

Ben abrigat!

D'altra banda en Max, que com sabeu estudia a Itàlia, ha marxat avui mateix a Kenya, on s'hi estarà 10 dies. Tot una aventura que de ben segur que serà una experiència única. Quan torni ens en farà una crònica del viatge i de tot el que haurà pogut viure. Quina enveja!

Finalment, aquest diumenge s'ha disputat l'emblemàtica Mitja Marató de Granollers. Aquest any l'estrella indiscutible de la prova era Patrick Makau, actual recordman mundial de marató. Tot i això, gran sorpresa la que s'ha produït ja que el català Carles Castillejo, que fa poques setmanes va aconseguir en marató la mínima pels Jocs Olímpics de Londres a Castelló, ha aconseguit vèncer a l'sprint a Makau en 1h 2:37. 
Castillejo, doncs, que debutava també en aquesta distància, ha aconseguit una victòria espectacular.

També destacar el gran Jaume Leiva, que en els primers km's fins i tot ha liderat la prova i que ha acabat en una magnífica 7º posició, amb millor marca personal inclosa, 1 h 3:35. En Jaume ha disputat l'sprint final amb tot un campió d'Europa de marató, Viktor Röthlin, que es va proclamar el millor en els passats Europeus d'atletisme de Barcelona ara fa dos anys. 
En dones la millor ha sigut Beatrice Jepchumba (1h12:42). A tres segons ha entrat l'espanyola Vanessa Veiga.

Font: Pere Virgili, ARA
David

Agafa'm si pots

dimecres, 1 de febrer del 2012

Calendari de curses Febrer i Març

Comencem febrer i aprofitem per continuar la secció que vam començar el mes passat amb la que ens comprometiem que cada final de mes publicariem un llistat de curses, del mes entrant i del següent, que considerem que poden ser del vostre interès. A continuació teniu el llistat de les curses que hem destacat dels mesos de febrer i març.


FEBRER


MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Dia i hora: Diumenge 5 - 10:50 h. 
Lloc: Granollers
Distància: 21,097 km (asfalt)
Més informació aquí



DUATLÓ DE CALAFELL

Dia i hora: Diumenge 5 - 10 h.
Lloc: Calafell
Distància: 
- 5 km running
- 20 km bicicleta
- 2,5 km running 
Més informació aquí



MITJA MARATÓ DE GAVÀ-CASTELLDEFELS

Dia i hora: Diumenge 12 - 9:30 h.
Lloc: Gavà
Distància: 21,097 km (asfalt)
Més informació aquí


TROFEU CIUTAT DE BADALONA 

Dia i hora: Diumenge 19 - 9:00 h.
Lloc: Badalona
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí



MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL

Dia i hora: Diumenge 19 - 8:00 h.
Lloc: Campdevànol
Distància: 42,195 km/ 15 km (muntanya)
Més informació aquí



MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Dia i hora: Diumenge 26 - 8:45 h.
Lloc: Barcelona
Distància: 21,097 km (asfalt)
Més informació aquí


CABRILENCA

Dia i hora: Diumenge 26 - 7:30 - 8:00 h.
Lloc: Cabrils
Distància: 20 km (muntanya)
Més informació aquí




MARÇ


MITJA MARATÓ MARESME-CALELLA

Dia i hora: Diumenge 4 - 9:30 h.
Lloc: Calella
Distància: 21,097 km (asfalt)
Més informació aquí




15K/30K MARATEST BADALONA

Dia i hora: Diumenge 4 - 9:00 h.
Lloc: Badalona
Distància: 15 km / 30 km (asfalt)
Més informació  aquí 




1r SPRINT VERTICAL PIC DE L'ÀLIGA

Dia i hora: Dissabte 10 - 16.00 h.
Lloc: Canyelles
Distància: 2500 m (330 m desnivell)
Més informació aquí


10 KM DE CALDETES

Dia i hora: Diumenge 11 - 10:00 h.
Lloc: Caldes d'Estrac
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí


13ª MARXA CASTELLS DE SEGARRA

Dia i hora: Diumenge 11 - 7:00 h.
Lloc: Cervera
Distància: 54,140 km (muntanya)
Més informació aquí 





CX CURSA DELS BOMBERS LLEIDA

Dia i hora: Diumenge 18 - 10:00 h.
Lloc: Lleida
Distància: 10 km (asfalt) 
Més informació aquí



MARATÓ DE BARCELONA

Dia i hora: Diumenge 25 - 8:30 h.
Lloc: Barcelona
Distància: 42, 195 km (asfalt)
Més informació aquí 




CURSA DELS BOMBERS DE GIRONA

Dia i hora: Diumenge 25 - 10:00 h.
Lloc: Girona
Distància: 11 km (terra, asfalt)
Més informació aquí




100 KM DE CALELLA

Dia i hora: Dissabte 31 - 8:00h
Lloc: Calella
Distància: 100 km (terra)

Delicious Digg Stumbleupon Favorites More