OBJECTIUS TEMPORADA 2011: Mitja marató Barcelona / Mitja marató Maresme / Curses 10 km / Triatló Sprint Mataró / Núria - Queralt 100 km / Matagalls-Montserrat / Burriac Atac / Mitja marató Mataró
.

Entrevista a Òscar Pérez, guanyador de la Tor des Geants 2012, l'anomenada cursa més dura del món

Última entrada: Unes vacances triplement intenses

Hidratació, alimentació i més, per Emma Roca

El millor de la xerrada que la campiona del món de raids va impertir a la botiga Annapurna de Barcelona

Calendari de curses de febrer i març 2013

Les curses més destacades dels mesos de febrer i març del 2013 en diferents distàncies i terrenys a Catalunya

dilluns, 25 de febrer del 2013

Maratest: un resultat necessari

Tenia dubtes, bastants, de com reaccionaria el cos el diumenge a la Maratest, en una distància a mig camí entre els 10 i la mitja marató. Vaig arribar just de temps a Badalona, fins al punt que a falta de 8 minuts encara estava amb la bossa a la mà. Sense poder escalfar -mal dia per no fer-ho ja que el fred era brutal-, vaig posar-me a la sortida amb la incertesa de no saber què passaria. La cursa va començar 10 minuts tard, fet que va provocar la ira en forma de xiulets d'alguns grups de corredors a banda, potser també, del congelament d'alguns altres. Si bé és cert que aquests minuts parats no van ajudar, precisament, a començar activats, crec que el més important és la seguretat i sense l'OK de la policia local, no es podia donar el tret de sortida.

La sortida, a l'Avinguda d'Alfons XIII  Foto: Pròpia

Els primers quilòmetres van ser lents, sobretot també a causa de l'aglomeració de corredors. Tot i això, em va anar bé per agafar les sensacions i augmentar el ritme mica en mica. Segons les meves previsions optimistes, els 5 km els havia de passar en 22:30 minuts. I ho vaig fer en 22:24. Anava bé. 
Les cames tiraven i l'estómac no donava senyals amenaçadors per la qual cosa vaig decidir seguir al mateix ritme. Ja a Montgat, el circuit feia que poguessis veure tots els corredors, tan els que anaven per davant teu com els del darrere. Sembla una tonteria però sempre m'agrada poder veure la resta de participants. Dóna un plus de motivació. Durant el km 7 vaig avançar una llebre però precisament aquest tram de Montgat em va fer veure que la següent la tenia massa lluny. 

El km 10 el vaig passar en 43:29 minuts, també per sota del previst. La por a punxar o a que l'estómac em fes pagar l'esforç estava allà, com una amenaça permanent. Però lluny d'afluixar el ritme, vaig decidir augmentar-lo. Com se sol dir, si muero, moriré de pie. Ja al centre de Badalona vaig començar a patir i notava que a les cames els hi costava però quedava molt poc. Em quedaré amb les ganes de saber a quin ritme vaig fer els dos últims quilòmetres però a mi en va donar la sensació que vaig anar força ràpid. 
Finalment, temps de 1h 03:48. Un temps que hauria firmat segur abans de començar i que em dóna confiança. Tot i que, més que amb el resultat, em quedo amb el fet que vaig anar clarament de menys a més (ho constata la dada de la posició en cursa en els tres controls de xip: 159º-114º-86º). 

Força cansat  Foto: Pròpia

A banda del resultat final, he de felicitar l'organització. La cursa compte amb una organització esplèndida. La veritat és que tot -o gairebé tot- són elogis, i no m'estranya. Molts i bons voluntaris, avituallaments i bossa del corredor correctes, ràpida entrega de dorsals, força ressò per les xarxes socials... I tot encara té més mèrit si tenim en compte que era la segona edició. La idea -tirada llarga pels maratonians o pels que volen atrevir-se amb una mitja- és senzilla però perfecte. Crec que es convertirà en una fixa del calendari. 

Últim punt quilòmetric abans de l'arribada  Foto: Pròpia


David
Agafa'm si pots

dimecres, 20 de febrer del 2013

Dependències i objectius

Dues setmanes després de córrer a Badalona els 10 km, aquest diumenge hi tornaré altre cop. Des de fa mesos em seduïa molt la idea de córrer els 30 km de la Maratest, la distància més llarga que hauria fet mai en asfalt. Però com que segueixo amb els problemes estomacals de sempre -sí, sembla mentida però sí-, hi he hagut de renunciar. Un altre any serà. Tinc assumit que, fins que no trobi una solució, tinc una dependència amb l'estómac. Depenc totalment d'aquest per veure si puc o no sortir a córrer. Però també reconec que tinc una dependència amb aquest esport. És inevitable no mirar curses i plantejar-se hipotètics calendaris.
Per això, al final, he decidit apuntar-me als 15 km de la Maratest. Sé que, un cop allà, patiré d'enveja sana al veure a centenars de persones fent una segona volta per completar els 30. Però si no pot ser, no pot ser.
Tot i l'entrenament irregular que porto fent des de fa moltes setmanes, l'altre dia vaig veure que, si l'estómac em respecta mínimament, no estamos tan mal, com diria algú. De fet, tinc l'esperança que diumenge em llevi amb bones sensacions i pugui córrer amb mínimes molèsties. Si és així, crec que puc fer un bon temps. Però no depèn de mi.

Ja estan marcats els punts quilomètrics de la Maratest  Foto: Maratest.com

Els 15 km m'aniran molt bé. Primer, per treure'm el mono de fer curses més llargues de 10 quilòmetres. Segon, per veure a què puc aspirar amb aquest problema físic. Diumenge 10 de març, mentre molts corredors descansaran a casa amb tots els sentits ja posats en la Marató de la setmana següent, jo correré a Gavà. En Jordi, un company de classe, s'ha decidit a posar-se un pitrall i, ja que és de Castelldefels, aprofitarà per fer els 10 quilòmetres. Jo tinc els meus dubtes. Com que la intenció és fer la mitja, la Maratest serà un bon banc de proves per veure si aguanto. Sinó, faré els 10. 

D'altra banda, ja tinc marcat el primer gran objectiu de la temporada: la marxa de resistència Pels camins dels matxos, de 62,8 km i 6.150 metres de desnivell acumulat. Fa molt que no faig una marxa i en tenia moltes ganes. M'acompanyarà en Pol, el complement perfecte en aquestes curses. N'intentarem sortir vius. A part, aquell dia segurament el meu germà debutarà en 10 quilòmetres a la Cursa dels Bombers. Doble motiu d'alegria!



David
Agafa'm si pots

dilluns, 11 de febrer del 2013

Montseny + Pirineus aragonesos + Badalona

Acostumat a la rutina d'entrenaments per ciutat -bé, de rutina poc, perquè l'estómac decideix quan puc i quan no-, en aquests inicis del mes de febrer he completat una setmana especial. És difícil, de fet, completar una setmana com la que he fet. I dic especial, no per la quantitat d'entrenaments o de quilòmetres acumulats, que han sigut pocs, sinó per la qualitat. 

Diumenge 3 vam fer una sortida amb l'Oscar, en Niko, en Pol i en Gerard pel Montseny. Era la segona sortida oficial que fèiem els Runners Fuckers, el club d'amics que hem format fa poc i que esperem que vagi creixent. Després d'un accidentat trajecte d'anada, vam arribar als peus del Turó de l'Home. Vam pujar la muntanya i, després, vam baixar per tornar a pujar, aquest cop a les Agudes. No ho vam fer per la carena perquè aquell dia feia un vent molt considerable. Ens van sortir 15 quilòmetres amb 1200 metres de desnivell positiu. Una sortida relaxada que segur repetirem en el futur. Amb una mica de sort encara visitarem els Pirineus abans que s'hi acabi la neu.





Dijous 7 me'n vaig anar a l'Aragó amb una amiga, la Núria. El motiu? Anar a entrevistar a tot un campió de la Tor de Geants, la cursa més dura d'Europa de trail running (330 km - 24.000 metres de desnivell positiu). És català i tot un exemple d'esforç i superació. Encara no sabeu qui és? Bé, en breu penjarem l'entrevista i us asseguro que val molt la pena! Però, ja que vam estar als Pirineus aragonesos, no vam voler desaprofitar l'ocasió per fer una sortida per la zona. La veritat és que ens vam trobar amb molta més neu de la que esperàvem i, de fet, no va ser fàcil trobar una ruta que estigues en condicions i que poguéssim fer sense raquetes o grampons -només portàvem cadenes-. 
Finalment, vam optar per anar al Parque Faunístico Lacuniacha, pertanyent a la Comarca de l'Alto Gállego, que compte amb dos embassaments de gran bellesa com són el de Búbal i el de Lanuza. Des de la mateixa entrada del Parc, que estava tancat, vam enfilar cap amunt fins al Refugi Telera, seguint un camí marcat entre la neu. Curiosament, a mig camí ens vam trobar els excursionistes que havien fet el camí i sort d'ells ja que sinó, amb la quantitat de neu acumulada (fins a un metre i mig), hauria sigut gairebé impossible poder fer el recorregut. Un cop al refugi, i veient que el dia cada vegada s'estava posant pitjor, vam decidir tornar ràpid. En total 1 hora 50 minuts, a ritme tranquil. Vam acabar satisfets de l'entrenament i, sobretot, per haver pogut gaudir d'unes muntanyes amb tanta neu i d'una zona que personalment encara no coneixia. 







Per acabar, aquest diumenge 10 ha sigut el torn dels 10 km de Badalona (ja em perdonareu que li digui entrenament tot i ser una cursa). L'he feta amb l'Oscar amb un objectiu concret: ajudar-lo a baixar de 45 minuts. Tot anava bé, amb el ritme previst, fins al quilòmetre 4,5, on coincidint amb l'entrada al Parc de Ca l'Arnús, l'Oscar s'ha quedat enrere a causa del flato. Un cop me n'he adonat, he baixat notablement el ritme amb l'esperança que es recuperés i es pogués tornar a enganxar, però no ha sigut així. Així doncs, m'he trobat amb mitja cursa per davant i, com es diu col·loquialment, en tierra de nadie. Com que les sensacions a nivell de cames eren bones, he decidit apretar i posar-me a 4:05 min/km. Però era massa atrevit i l'estómac m'ho ha fet pagar. Al km 7, sortint del Port, m'ha entrat un flato intens que m'ha obligat a baixar el ritme i a patir en els últims dos quilòmetres. Al final, 42:51.
L'Oscar, com m'ha explicat a l'arribada, no ha pogut mantenir el ritme. Llàstima! Però aviat ho tornarà a intentar i segur que serà sub45. 


La veritat és que s'ha de felicitar l'organització de la cursa. Una bossa del corredor plena fins a dalt (amb samarreta, buff, diversos aliments, un bloc de notes etc.) a un preu raonable, uns serveis de qualitat, un circuit bonic (tot i que els dos últims quilòmetres perden l'encant) i un ressò a través de les xarxes socials, del correu electrònic, amb una aplicació específica per a mòbils... Vaja, que repetiré segur.

En una pròxima entrada posaré més fotos de la sortida al Montseny i als Pirineus aragonesos!


David
Agafa'm si pots

dimarts, 5 de febrer del 2013

Calendari de curses febrer i març 2013

Amb el final de l'hivern i el fred, s'acosta la primavera, una època ideal per córrer. De fet, el mes de març és un dels més intensos pel que fa a curses, amb una referència, com és la Zurich Marató de Barcelona. Per tots aquells que la correu, aquí teniu l'entrevista al seu director esportiu, Cristian Llorens. Crida l'atenció, sobretot, el primer cap de setmana de març, on hem destacat ni més ni menys que 7 curses. A córrer, doncs!


FEBRER

CURSA DE MUNTANYA DE MONT-RODON

Dia i hora: Diumenge 3 - 10:00 h. 
Lloc: Matadepera (Plaça del Casal de Cultura)
Distància: 13,5 km - 600 metres desnivell positiu (muntanya)
Més informació aquí




MITJA MARATÓ DE GRANOLLERS

Dia i hora: Diumenge 3 - 10:50 h. 
Lloc: Granollers (Arribada al C/ Francesc Macià, davant del Pavelló d'Esports)
Distància: 21,097 km / 5 km (asfalt)
Més informació aquí



BADALONA RUNNING MEMORIAL LUIS CONDON

Dia i hora: Diumenge 10 - 9:30 h.
Lloc: Badalona (Rambla del Gorg)
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí



CORRO CONTRA EL CÀNCER

Dia i hora: Diumenge 10 - 10:00 h.
Lloc: Sabadell (Parc Catalunya)
Distància: 5 km (cross)
Més informació aquí




CURSA MUNTANYA DE CASTELLBISBAL

Dia i hora: Diumenge 10 - 9:30 h. (25) / 10:15 h. (13)
Lloc: Castellbisbal (Pabelló Esportiu de l'Illa Esportiva)
Distància: 25 km/ 13 km (muntanya)
Més informació aquí




MARATÓ HIVERNAL DE CAMPDEVÀNOL

Dia i hora: Diumenge 17 - 8:00 h.
Lloc: Campdevànol
Distància: 42,195 km (5.400 m. desnivell acumulat) / 16 km (1.800 m. desnivell acum.) / 9 km (1.000 m. desnivell acumulat) (muntanya)
Més informació aquí


MITJA MARATÓ DE BARCELONA

Dia i hora: Diumenge 17 - 8:45 h.
Lloc: Barcelona (Passeig Pujades)
Distància: 21,097 km (asfalt)
Més informació aquí



CORRE AMB L'APEL·LES! CURSA SOLIDÀRIA

Dia i hora: Diumenge 17 - 10:00 h.
Lloc: Hospitalet de Llobregat (Plaça dels Cirerers)
Distància: 10 km / Milla-1,609 km (asfalt)
Més informació aquí




CROS DE RUBÍ

Dia i hora: Diumenge 17 - 09:00 h.
Lloc: Rubí (Bosc de Can Oriol)
Distància: Cursa Open 5 km/ Curses federatives (cros)
Més informació aquí




MARATEST

Dia i hora: Diumenge 24 - 9:00 h.
Lloc: Badalona (Av. Alfons XIII cantonada c/ Pau Claris)
Distància: 15 km/30 km (asfalt)
Més informació aquí



BOTIFARUNNER

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:00 h.
Lloc: La Llacuna (Plaça Major)
Distància: 22,3 km (muntanya)
Més informació aquí



CABRILENCA

Dia i hora: Diumenge 24 - 7:30 a 8:00 h.
Lloc: Cabrils
Distància: 12 km/ 18 km (muntanya)
Més informació aquí



MARATÓ I MITJA MARATÓ DE LES VIES VERDES

Dia i hora: Diumenge 24 - 9:00 h.
Lloc: Sortida a Girona i Arribada a Sant Feliu de Guíxols
Distància: 42,195 km/ 21,097 km (muntanya/pista)
Més informació aquí



10 KM I MITJA MARATÓ DE BALAGUER

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:30 h.
Lloc: Balaguer (C/Urgell, davant el complex esportiu)
Distància: 21,097 km/ 10 km (asfalt)
Més informació aquí




MARÇ

5 KM I MITJA MARATÓ DEL PRAT DE LLOBREGAT


Dia i hora: Diumenge 03 - 09:30 / 09:40 h.
Lloc: El Prat de Llobregat (al costat del Complex Esportiu Municipal Sagnier)
Distància: 21,097 km/ 5 km (asfalt)
Més informació aquí



MITJA MARATÓ DE MONTORNÈS-MONTMELÓ-VILANOVA-LA ROCA

Dia i hora: Diumenge 03 - 10:00 h.
Lloc: Montornès del Vallès (sortida i arribada a la zona esportiva municipal)
Distància: 21,097 km/ 5 km (asfalt)
Més informació aquí



10 KM I MITJA DE CAMBRILS

Dia i hora: Diumenge 03 - 10:00 h.
Lloc: Cambrils (davant de l'Ajuntament)
Distància: 21,097 km/ 10 km (asfalt)
Més informació aquí



MITJA MARATÓ DEL PLA DE L'ESTANY

Dia i hora: Diumenge 03 - 09:30 h.
Lloc: Banyoles (Passeig Antoni Gaudí)
Distància: 21,097 km (asfalt)
Més informació aquí



CURSA DE CALDETES 

Dia i hora: Diumenge 03 - 10:00 h.
Lloc: Caldes d'Estrac (C/ La Riera)
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí


10 KM D'AMPOSTA

Dia i hora: Diumenge 03 - 10:00 h.
Lloc: Amposta (Pavelló Esportiu)
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí



EXPERIENCE TRAIL BERGA

Dia i hora: Diumenge 03 - 07:00 h. / 09:00 h.
Lloc: Berga (Berga Resort)
Distància: 15 km / 30 km (muntanya)
Més informació aquí



ULTRA TRAIL LES FONTS

Dia i hora: Divendres 08, Dissabte 09, Diumenge 10 - 21:00 h./ 06:00 h./ 08:00 h.
Lloc: Xerta (Casal Municipal)
Distància: 120 km - 6.000 metres desnivell positiu (muntanya)
Més informació aquí




10 KM I MITJA MARATÓ DE GAVÀ-CASTELLDEFELS-GAVÀ

Dia i hora: Diumenge 10 - 09:00 h. / 09:45 h.
Lloc: Gavà 
Distància: 10 km / 21,097 km (asfalt)
Més informació aquí






CURSA POPULAR VILA DE SANT BOI 

Dia i hora: Diumenge 10 - 10:00 h.
Lloc: Sant Boi de Llobregat (Estadi Municipal d'Atletisme Constantí Miranda)
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí



5 MILLES FEMENINES DE VALLDOREIX

Dia i hora: Diumenge 10 - 10:30 h.
Lloc: Valldoreix (Estadi Municipal d'Atletisme Constantí Miranda)
Distància: 5 milles (asfalt i terra al 50%)
Més informació aquí



MARXA DELS CASTELLS DE LA SEGARRA

Dia i hora: Diumenge 10 - 07:00 h.
Lloc: Cervera 
Distància: 54,14 km / 81 km (muntanya)
Més informació aquí

MARATÓ DE BARCELONA

Dia i hora: Diumenge 17 - 08:30 h.
Lloc: Barcelona (Avinguda Reina María Cristina)
Distància: 42,195 km (asfalt)
Més informació aquí




MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DE MONT-RAL

Dia i hora: Diumenge 17 - 10:00 h.
Lloc: Mont-ral (Casa de Cultura)
Distància: 21,097 km (muntanya)
Més informació aquí


CURSA DE MUNTANYA VALL DEL CONGOST

Dia i hora: Diumenge 17 - 07:00 h. / 08:00 h.
Lloc: Aiguafreda (Plaça de la Rectoria d'Aiguafreda)
Distància: 42,195 km / 21,097 km (muntanya)
Més informació aquí





CURSA DEL RODAL DE SABADELL


Dia i hora: Diumenge 17 - 10:00 h.
Lloc: Sabadell (Pistes d'Atletisme)
Distància: 15,6 km (muntanya)
Més informació aquí



TRAVESSA RUBÍ-MONTSERRAT


Dia i hora: Diumenge 17 - 06:00 h. (caminant) / 08:00 h. (corrent)
Lloc: Sortida a Rubí (Plaça del Doctor Guardiet) i Arribada a Montserrat (Monestir de Montserrat)
Distància: 37 km - 1800 metres de desnivell acumulat (muntanya)
Més informació aquí




CURSA NOCTURNA DELS MUSSOLS


Dia i hora: Dissabte 23 - 19:30 h.
Lloc: Sant Quirze del Vallès (Poliesportiu CEIP Purificació Salas Xandri)
Distància: 11,8 km - 700 metres de desnivell acumulat (muntanya)
Més informació aquí




MARXA SELVA DEL CAMP - MUNTANYES DE PRADES


Dia i hora: Dissabte 23 - 07:00 h.
Lloc: La Selva del Camp 
Distància: 64 km - 4.900 metres de desnivell acumulat (muntanya)
Més informació aquí


CURSA I MITJA MARATÓ DE LA CALÇOTADA

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:00 h.
Lloc: Valls (Passeig Pdte Tarradelles, davant el Complex Esportiu Municipal Xavi Tondo)
Distància: 21,097 km / 10,5 km (asfalt)
Més informació aquí


CURSA DE MUNTANYA DE MANRESA

Dia i hora: Diumenge 24 - 10:00 h.
Lloc: Manresa (Estadi d'Atletisme del Congost)
Distància: 14,7 km - 500 metres de desnivell positiu (muntanya)
Més informació aquí




CURSA DELS BOMBERS DE GIRONA


Dia i hora: Diumenge 24 - 10:00 h.
Lloc: Girona (Parc de Bombers, C/ Joan Torró i Cabratosa - Mas Xirgu)
Distància: 11 km (terra i asfalt)
Més informació aquí



MARXA 24 HORES DEL CAP DE CREUS

Dia i hora: Dissabte 30 - 08:00 h.
Lloc: Llançà (Sortida a la Platja del Port i Arribada a la Plaça Major)
Distància: 87 km . 5650 metres de desnivell acumulat (muntanya)
Més informació aquí




BATEGA AL BAC


Dia i hora: Diumenge 31 - 09:00 h.
Lloc: Planoles (Plaça del Casino)
Distància: 17 km - 1400 metres de desnivell positiu (muntanya)
Més informació aquí



10 KM DE MATADEPERA

Dia i hora: Diumenge 31 - 10:30 h.
Lloc: Matadepera 
Distància: 10 km (asfalt)
Més informació aquí




Agafa'm si pots

dissabte, 2 de febrer del 2013

Entrevista a Cristian Llorens

La història de la Marató de Barcelona està marcada per la força de les persones que, des de fa anys, se la senten seva, pels canvis, pel creixement o per les ànsies de superació de l'organització. Si milers de corredors inunden els carrers de la capital catalana cada any és gràcies a aquestes persones que hi treballen dia a dia, que busquen cuidar tots els detall per tal que el corredor, el dia D, només s'hagi de preocupar en córrer. Una d'elles és Cristian Llorens, director esportiu de la Marató. Quedem en un punt de l'Avinguda Diagonal, un dels carrers protagonistes de la cursa. Queden poc menys de dos mesos i noto l'aire maratonià a la ciutat. Agafo en Cristian fent les maletes. Se'n va dues setmanes a Kènia a fitxar els corredors d'elit africans que el 17 de març lluitaran per la victòria. Transparent i concís, el veig il·lusionat i aparenta tranquil·litat, però crec que la processó -els nervis- va per dins. 



La millor promoció és que els 20.000 corredors quedin al·lucinats i encantats amb la prova


· Queda poc menys de dos mesos per la Marató. Tot a punt? 
Sí, està en marxa i tot bastant enfilat. Falta acabar de polir detalls. De moment no hi ha cap problema ni cap tema que quedi pendent.

· Després d’una mitjana sostinguda d’inscrits des de finals de la dècada dels 80, la marató no acabava d’arrencar fins al punt que l’any 2005 no es va celebrar. El 2006 va ser un any clau, on la organització tècnica de la prova va anar a càrrec de RPM i es va constituir també un comitè promotor. És aquesta una de les claus més importants de l’èxit actual? 
Sí, però és un cúmul de coses. Va ser molt important que entrés RPM juntament amb ASO, una empresa francesa organitzadora del Dakar, el Tour de França o la Marató de París. Juntament amb aquesta entrada també va haver-hi una sèrie de condicionants que es van posar sobre la taula. RPM va dir que si ells es feien càrrec de la Marató un fet innegociable era que hi hagués un circuit com l’actual, i no per les afores de Barcelona, i l’Ajuntament va acceptar. Després, hi ha hagut una tasca molt important de promoció de la cursa per tot Europa.

· El Comitè Promotor està format per l’Ajuntament de Barcelona, RPM, Corredors.cat i Turisme de Barcelona. La coordinació general va a càrrec de l’Institut Barcelona Esports i l’organització executiva, d’ASO i RPM Racing, a banda d’un Senat de 24 membres. Amb aquesta estructura, com funciona la coordinació entre entitats?
Els que porten el dia a dia de la Marató i tiren més del carro són IBE (Institut Barcelona Esports) i RPM. Un cop cada mes i mig o dos mesos es fa una reunió del Comitè Promotor on s’exposa el que s’està fent, s'analitzen temes concrets...

· Com és que, enmig de tots aquests organismes oficials que conformen el Comitè, hi ha l’associació Corredors.cat? 
Bé, nosaltres com a RPM no és de la nostra incumbència però és pel fet que formava part de la Plataforma Marató a Barcelona i quan aquesta es va dissoldre, l’Ajuntament va decidir incloure Corredors.cat al Comitè per tenir una visió diferent, la impressió del corredor popular i per poder copsar les seves inquietuds. Que tinguin veu.

“La crisi, tot i que de moment ens ha afectat poc, es nota molt en la participació del corredor estranger”

· Pertanys a la consultoria esportiva Global Human Sports. Quina vinculació té l’empresa amb la Marató?
No, realment jo formo part de l’empresa RPM i fins l’any passat he estat director esportiu i global de la Marató. El 2012 vaig arribar a un acord amb RPM per ser només el director esportiu de la prova perquè tenia altres coses. És un contracte que tinc amb l’empresa per encarregar-me de la Marató, la Mitja entre altres. 

· Com a director també de la Mitja de Barcelona, s’han de cuidar molt més els detalls a la Marató? 
És diferent però és semblant, no sé com explicar-ho. Moltes coses són iguals, com els avituallaments –a la Marató n’hi ha més però ve a ser el mateix-, les necessitats del corredor... Però no és molt diferent. La Marató mou molta més gent, això sí, tan organitzativament com de corredors.




· Ens quins aspectes ha afectat més la crisi econòmica?
Nosaltres, i ho dic amb la boca petita, de moment hem tingut sort i ens està afectant poc. Els patrocinis que tenim ja estan tancats des de fa uns anys i estan en  vigor i respecte als inscrits doncs, per una raó o per un altre, cada vegada en venen més. En els últims tres anys hem crescut una mitja d’un 25%, que és una bogeria, tot i que aquest any no crec que pugem. La crisi es nota molt en el corredor estranger. No tan en el de casa, que al final crec que corre igual, sinó en el de fora. S’ha de tenir en compte que gran part del nostre creixement ve pel corredor estranger i, actualment, entre la inscripció, l’hotel, l’avió... els hi està costant una mica més venir.

· Potser el  resum més complet de tots els que es poden trobar a Internet sobre la història de la Marató de Barcelona és el del corredor Miquel Pucurrull, on es veu que la Marató va començar a Palafrugell el 1978 i va passar a Barcelona a partir del 1980. L’esperit de les primeres maratons és el mateix que el que hi ha actualment?
Jo diria que sí. Tan al 78 com ara el motor de la Marató és l’entusiasme de la gent. De gent com el Pep Soler, que porta molts anys vinculat amb l’organització; l’Andreu Ballbé, que ha cronometrat totes les maratons des que es fan a Barcelona... Una sèrie de persones, entre les quals m’hi incloc, que tenim com a motivació la il·lusió i que sentim la cursa com una cosa nostra. Òbviament ara, a diferència del 78, hi ha una empresa i no oblidem que és un negoci i l'objectiu és guanyar diners. Però crec que la gran sort i la força és que encara perdura l’esperit de les persones que realment se la senten seva i tiren del carro en el sentit més romàntic. 

“Puc dir sense cap problema que la Marató de Barcelona no és una marató cara”



· Arran de la crisi econòmica són moltes les curses que han hagut de apujar els preus de les inscripcions i és un dels fets més criticats per part dels corredors populars. La Marató de Barcelona també ha fet un increment respecte l’edició anterior. Teniu previst seguir pujant els preus?
No. Des d'RPM la nostra política de preus és la mateixa des que vam començar. Però quan dic la mateixa no vull dir els mateixos preus. Aquest any hem apujat preus però no és un tema de crisi o econòmic. Portàvem tres anys sense pujar els preus i un dels nostres principals objectius és millorar la qualitat de la prova, amb millors avituallaments, millors serveis etc. ja que cuidar i mimar el corredor és la nostra gran pota com a organització. I tot això té uns costos. Segurament, tot i que no t’ho puc dir amb contundència, els pròxims tres anys no apujarem preus. Sempre ho hem fet així.


· Per tant, es podria dir que va per cicles?
Sí, es podria dir que sí. Sempre intentant millorar el nivell de la prova. Però si ens compares amb altres maratons europees, seguim sent una marató barata o, com a mínim, no és cara. París, Londres... són molt més cares. Puc dir sense cap problema que la Marató de Barcelona no és una marató cara. 


· La inscripció de les dones, tot i augmentar progressivament en les últimes edicions, continua sent molt desigual respecte a la d’homes. Porteu a terme alguna estratègia per incentivar la participació femenina? 
Sí, ja sigui via Ajuntament, l’IBE, els patrocinadors o nosaltres mateixos, hi ha un especial interès perquè la dona participi i s’animi a fer maratons. Aquest any hem fet entrenaments únics per a dones, diferenciem la samarreta d’homes de la de dones... Ara, la meva opinió personal és que el problema és la distància i és un tema de temps. Pel que fa a altres països d’Europa on corren més dones, allà es corre des de fa més temps i és un tema de progressió. La dona comença a corre 5-10 km, d’allà la majoria o gran part passen a la mitja i, el problema, és que moltes es queden a la mitja. Costa donar el pas a la marató. Però això és qüestió de temps.

· Per tant, la progressió aquí és més lenta. 
Sí, és més lenta però també perquè hem començat més tard. Quan aquí corrien 3.000 persones per Barcelona a la Marató del 2004, a París en corrien 20.000. Aquesta és la diferència. El handicap és que són 42 quilòmetres, però bé, mica en mica.

 “Pel que fa a qualitat, no tenim res a envejar a les grans maratons mundials”

· Hi ha una sèrie d’aspectes, potser de menor importància, però que estan presents en moltes curses i que els corredors populars, simplement per curiositat, voldrien saber-ne més, com la selecció de les llebres populars. 
El tema de les llebres és molt senzill. La gent ens ho diu i nosaltres els demanem una mica d’historial tot i que la gent, generalment, és bastant honesta i coherent. Una persona que té 3 hores 05 minuts no demana fer de llebre de 3 hores. Una persona de 3h05’ et diu de fer 3h30 o 3h45’. Mirem que puguin fer bé la feina i després també tenim en compte l’ordre en que ens arriben les sol·licituds. El que valorem molt és la gent que ens ha ajudat els anys anteriors. Perquè no és una feina fàcil i els primers anys ens costava trobar llebres. De fet, recordo que al principi els ritmes ràpids, de 3 hores o menys, els corrien dues persones, fent meitat i meitat, que no quedava massa bé (riu). Però, en general, accedim a la majoria de sol·licituds que rebem, sense problemes.


· Pel que fa als speakers, hi ha diversos grups que es vam movent per les diferents curses o molts van per lliure?
Concretament, els speakers de la Marató de Barcelona són professionals, que es dediquen a això. Nosaltres en tenim dos: un és l’Alberto Montenegro, que fa moltes curses, fa NBA entre d'altres esdeveniments.  L’altra és la Vicky, que parla 8 idiomes i està per tot Europa, amb la Marató de París, triatlons a França i Itàlia... Nosaltres els coneixem i ells coneixen la Marató. L’Alberto sap molt de running, està molt ficat en la comunitat atlètica d’aquí i coneix la gent. De moment, doncs, seguim amb ells.

· Amb 16.216 arribats l’any passat, Barcelona se situa com la 4º d’Europa i la 13º del món. La Marató es marca uns objectius concrets pels pròxims anys? 
No ens fixem un rànquing concret, de voler estar aquí o allà. El que intentem és fer-ho una mica millor que l’any anterior. La millor promoció és que els 19.000, 20.000 corredors o els que vinguin quedin al·lucinats i encantats amb la prova. És la millor manera que vingui més gent. A nivell organitzatiu òbviament els nostres miralls són les grans maratons. Som plenament conscients, a curt termini, que no podem ser com Berlín o Londres. En part també, i això és opinió personal, perquè no sé si Barcelona pot acollir 40.000 corredors. Algú que ha estat a Berlín sap que té unes avingudes de sis carrils que no te les acabes. Aquí hi ha les que hi ha. Però sí que a nivell qualitat intentem assemblar-nos el màxim possible a les grans i puc dir, amb tota la modèstia, que per qualitat no tenim res a envejar a París. A nosaltres ens agradaria anar creixent mica en mica i anar millorant el nivell de qualitat de la prova, però sense fixar-nos objectius numèrics en rànquings.

· S’ha fixat la Marató de Barcelona en maratons europees o mundials per tal de créixer i millorar l’organització, l’eficiència...? 
Al principi París, a banda de ser els nostres socis, va ser un gran referent i hem après molt d’ells. Però actualment, més que tenir una marató de referència, el que fem és agafar aspectes de vàries. Per sort, nosaltres viatgem bastant per tot Europa en diverses maratons i podem observar-ho tot. També ens fixem, per exemple, en la Behobia-San Sebastián, que tot i ser de 20 quilòmetres, són molta gent. És anar agafant detalls d’aquí i d’allà. Evidentment, si em diguessis quina prova vull: la Marató de Nova York. Però això és un altre nivell, és com comparar el Barça amb... no diré cap equip (riu).

· L’arribada de l’asseguradora Zurich el 2012 com a patrocinador oficial de la Marató ha sigut fonamental per la supervivència econòmica de la prova? 
L’arribada de Zurich és important per dues coses: òbviament perquè aporta uns recursos econòmics, que sempre van bé, però també perquè és donar un salt. Si t’hi fixes, totes les grans maratons tenen un title sponsor, com ING Nova York, Virgin Londres, BMW Berlín o Bank of America Chicago. És a dir, a banda de l’aspecte econòmic, és com dir: ostres, tenim categoria per tenir un title sponsor. I, evidentment, comptar amb l’ajuda d’una gran multinacional com és Zurich, és molt important.

· Es necessiten molts permisos per organitzar una marató com la de Barcelona?
Bé, no és un tema de tenir molts permisos. El que diré sempre, on sigui i a qui sigui, és que sense el recolzament i implicació 100% de l’Ajuntament, en aquest cas de Barcelona, és impossible organitzar una gran prova així. La decisió de l’Ajuntament d'apostar realment per la Marató és crucial. Una gran prova, si no és de la mà de l’Ajuntament, crec que no és viable. I a Barcelona, a través de l’IBE, treballem colze a colze i ens facilita molt les coses, que és clau, perquè amb la de detalls que arriben a haver-hi, si no hi hagués aquesta unió seria molt complicat.


· Mentre que la Mitja de Barcelona té en la de Granollers un dur competidor, la Marató de Barcelona, tot i haver-hi cada vegada més ventall, a nivell català no té rival. És positiu o negatiu?
Crec que no resta que hi hagi altres maratons. Em sembla molt bé que Tarragona tingui la seva marató, Empúries també en tingui, la del Mediterrani... No crec que sigui un tema que ens afecti. Fomenten el running, que sempre és bo i com més curses hi hagin, millor. Nosaltres tenim la de Barcelona, amb aquests carrers i això està aquí. Si vols córrer per Passeig de Gràcia, has de córrer aquesta marató i si vols fer-ho per Via Laietana, també. Però crec que és més bo que dolent.


Marató Barcelona 2013

“S’ha de saber diferenciar: a la cursa patir, tots patirem però agonitzar, ningú hauria d’agonitzar”


· A finals de gener hi ha 15.000 inscrits. Està complicat arribar als 20.000, que és una mica l’objectiu que us havíeu marcat, no?
Jo crec que sí que hi arribarem. Fins i tot als 21.000. La gran diferència d’aquest any, a banda dels preus, és que hem canviat el sistema. Els últims anys fèiem tres trams, que anaven per períodes de temps. Aquest any ho hem canviat i en lloc de ser per dia de calendari és per número d’inscrits. Això el que fa és que potser les comparacions no són tan exactes. Abans ens era molt fàcil perquè podíem comparar setmana per setmana i ara ja no. És difícil saber si anem bé o no. Ara anem molt semblants a com anàvem l’any passat però si aquesta pregunta la fas fa dos mesos, anàvem 200% per sobre.

· Al reglament s’especifica que “cada corredor participa sota la seva responsabilitat i ha de posseir un nivell de condició física suficient per afrontar la prova”. De totes maneres, quin creus que és el perfil físic mínim que es requereix per afrontar amb garanties una marató?
Jo no sóc metge però diria que és de sentit comú. El que volem evitar és aquella gent que, un cop s’hi posa, s’encega, no escolta el seu cos i no sap parar. Crec que és una cosa massa àmplia com per dir que concretament has d’entrenar uns mesos i uns quilòmetres exactes. Depèn de cadascú perquè conec gent que s’hi ha estat preparant un any i d’altres que a falta de tres mesos s’hi ha decidit. És qüestió de sentit comú per entrenar-la mínimament. Sempre dic que s’ha de diferenciar entre el patir i l’agonitzar. Patir, tots patirem, des del que guanya fins a l’últim, però agonitzar, ningú hauria d’agonitzar. S’ha de diferenciar molt bé el patiment de l’agonia.

· L’any passat la victòria se la va endur Julius Chepkowony però es va quedar a gairebé 4 minuts del rècord de la prova. Confieu en que aquest any se superi? 
L’any passat veníem de dos anys amb grans marques, concretament les millors que s’havien fet mai a l’Estat, les de 2010 (2h07'30") i 2011 (2h07'31"). L’objectiu era el rècord femení, que el tenia la Isabel Alonso des de feia molts anys i volíem que se superés, com així va fer l'Emily Chepkomy, amb 2h26'52", una gran marca. I allà vam concentrar, entre cometes, els nostres esforços. En canvi, en nois el crono va ser discret. Aquest any ens agradaria tornar a córrer ràpid en homes tot i que, clar, el rècord cada vegada està més difícil. A més, no ens enganyarem, també depèn dels recursos econòmics, a banda que surti un bon dia, que a la cursa vagin tots junts i no es trenqui aviat... També ens interessa que els corredors d’aquí puguin fer una gran marca. Els nostres recursos els centrarem tan en l’elit africana com en ajudar en Nacho (Cáceres), en Marc (Roig) i en Jaume (Leiva).

· Si l’any passat els atletes espanyols lluitaven per una plaça pels Jocs Olímpics, enguany ho faran pel Mundial d’Atletisme de Moscou. Hi seran, com has dit, Nacho Cáceres, i altre cop Jaume Leiva i Marc Roig.  N’hi ha més de confirmats, com Castillejo? 
No, en Carles no correrà i, a dia d’avui, no hi ha cap espanyol més confirmat, tot i que pot ser que vinguin. Nosaltres els animem a que vinguin perquè crec que a vegades, inconscientment, s’equivoquen i van a Rotterdam, Hamburg o Berlín, que són circuits ràpids, però s’obliden que allà són un més. Allà van a ritme de 2:06 i, o t’agafes al grup o t’espaviles. Barcelona, potser no és com Berlín, però és un circuit ràpid i el que sí els oferim és una cursa a la seva mida, amb llebres i altres facilitats. I gent com en Marc o en Jaume sempre ho han vist, que per fer marca prefereixen venir aquí. L’any passat sis atletes van aconseguir plaça olímpica, que està molt bé. Aquest any el Mundial de Moscú no és un gran atractiu pels d’aquí i tothom està pensant en l’Europeu de Zurich el 2014 així que si volen venir, estan convidats.

“Recomano que els corredors vagin amb el fre a la primera mitja perquè la segona és molt més ràpida”

· Com gairebé cada any s’han fet algunes variacions en el recorregut, com per exemple no pujar pel Passeig Sant Joan en el km 15, dos petits bucles a la part de baix de la Diagonal enlloc de fer la Diagonal tota seguida o al km 38, que no es passarà per la Plaça de Sant Jaume i el C/ de Ferran ni es baixarà per la Rambla. Es pot dir que és un circuit més ràpid i suau? (podeu veure la totalitat dels canvis aquí)
Molt més ràpid, sí. El fet d’eliminar el tram de Passeig de Sant Joan - C/ Indústria és una pujadeta que ens estalviem i per recuperar aquests metres hem fet dos petites entrades a la Diagonal Mar, que són dos corbes obertes. Després també baixar tot Via Laietana i tirar Passeig Colom buscant el Paral·lel també fa que sigui més ràpid. M’atreviria a dir que el circuit d’enguany és el més ràpid dels que hem tingut mai aquí. Ara bé, falta que surti un bon dia, que no faci vent al Litoral... Hem eliminat molts girs i algunes pujades.



· Quins són els punts on el corredor ha d’estar més concentrat?
No, no és un tema de “compte amb aquest lloc” perquè no tenim una gran rampa. La nostra principal pujada és al principi de tot, quan vas per agafar el Camp Nou. El que sí que recomanaria és que, encara que sembli una obvietat, a la primera mitja vagin una mica amb el fre. D’entrada, perquè són 42 quilòmetres i després hi ha el mur i sempre és millor regular però, sobretot, perquè el principi és un pèl més lent. Que no tinguin por si a la primera mitja se’ls hi envà un parell o tres de minuts perquè la segona és molt més ràpida. I el fet està que, en els dos anys de les grans marques, han corregut la primera mitja amb 1h04' i la segona amb 1h02'. Parlem de dos minuts, que és molt. Queda constatat que es pot anar amb calma a la primera, que després es pot recuperar, sense oblidar el mur.

· El mur és complicat ja que, a més, es troba en la zona amb menys afluència de públic i consta d’una llarga recta.
Sí, és un cúmul de dos punts. Primer el tram de Diagonal Mar, que és anar i tornar, que hi ha gent que particularment li agrada veure els altres corredors i gent que no, i realment són dos quilòmetres i mig de recte cap allà i el mateix cap aquí, que psicològicament afecta perquè acabes dient “ostres, és que això no s’acaba mai”. Pel que fa al mur, ja no és un tema de quilòmetres sinó un tema de temps, per això a cadascú li agafa on li agafa. Jo no hi entenc molt però el mur et ve quan portes 2 hores, 1 hora 50 minuts... Per això hi ha gent que li agafa al quilòmetre 28 i altres al 35, perquè és una qüestió de temps.

· Llavors podem eliminar la frase que circula pel món maratonià que diu que el mur és psicològic?
És un tema físic, no és psicològic. Per experiència pròpia i per la gent que conec, tu no és que diguis “ostres, estic cansat de córrer”. Tu vols córrer, però les cames no van. El cap és el que et fa aguantar i seguir però és un tema físic. El cos porta dues hores cremant i si no t’has hidratat i alimentat bé, et trobes que el cos no respon. El cap és el que et fa superar-ho o no.

· Després de molts canvis en el recorregut, sembla que des del 2006 s’ha consolidat un circuit plenament urbà dins de la ciutat. És mantindrà aquest model en el futur?
Sí, ja portem des del 2006 i és un aspecte bàsic. Primer que nosaltres ho teníem molt clar i, segon, que les dades ho demostren, que cada vegada ve més gent. Tu corres la Marató i excepte el Tibidabo i alguna cosa que queda més amunt, ho veus tot. A nivell turístic és molt maco i, de fet, podries anar amb la càmera de fotos perfectament. 

· De fet, un circuit així, com el de París o Nova York, és una de les demandes principals que feien els corredors fa uns anys.
És cert, encara que París està mitificat perquè passes per La Foret i Bois de Boulogne, que són dos boscos. El principi de París és molt maco però cap al quilòmetre 10 entrés a La Foret i després al Bois de Boulogne, que deu ni do. Però és una mica com Nova York o Berlín, que són maratons maques, que estàs fent un esforç però estàs gaudint del paratge, que no és el mateix que corre per la Zona Franca.

· Es preveu, com l’any passat, que l’Expo Sports i el Breakfast Run tornin a ser un èxit. Són cada vegada més importants els esdeveniments que es fan en paral·lel a la cursa?
Aquesta és una de les diferències, precisament, entre la Mitja i la Marató. L’Expo Sports aquest any, si no erro, són unes 160 marques expositores, una passada, i la Breakfast Run seguirem limitant a 2.000 persones, que els hi donem d'esmorzar. Però clar la possibilitat, tan pels d’aquí com sobretot pels estrangers, de poder fer els últims 4 quilòmetres de la Marató Olímpica passant per dins de l’Estadi, home, està molt bé. Per tant, això ho mantenim. No podem ampliar més la Breakfast Run perquè no hi cabem, perquè és per camins relativament petits, però la Expo Sports sí que serà encara més gran que en el 2012.





La pregunta indiscreta 


   
                                       L'últim entrevistat, Jaume Tolosa, pregunta a Cristian Llorens


· J.T: I no t'has plantejat deixar l'esport i dedicar-te al tabac i a les drogues, directament?
Home, ni m’ho he plantejat mai ni dubto que m’ho arribi a plantejar mai. Porto fent esport tota la meva vida des que era petit, tocant diversos com el futbol, el hoquei patins, ara corro i faig triatlons... Sempre ho he dit encara que sembli un tòpic que l’esport no és un hobby, és una manera de viure. Mai es pot dir mai però vaja, ho veig poc probable (riu).


La pròxima pregunta

Cristian Llorens planteja una pregunta al pròxim entrevistat d'Agafa'm si pots

· C.LL: Escull: no tenir mai més a la teva vida problemes econòmics tu i la teva família però mai més pots fer esport.


La porra de Cristian Llorens

Auguro una grandíssima Marató per Jaume Leiva.
Crec que pot estar en 2h11' pelats o per sota. Tot i que ara ha estat una mica tocat físicament, confio en que arribarà bé. Anirà molt bé també, crec, la participació del Nacho (Cáceres) perquè ell té experiència i sap de què va la cosa. A més els dos busquen un temps semblant. En Marc dubto que surti amb aquest grup perquè el seu objectiu és baixar de les 2h18'. Però ja veurem perquè també està molt fort. Pel que fa als europeus, l’any passat amb els Jocs Olímpics va haver-hi una bona participació però aquest any s’ha de veure.



Fotos:

1: www.zurichmaratobarcelona.es
2: Mundo Deportivo
3: http://sergiotriatlo.blogspot.com.es - Sergio García
4: galeria.blipoint.es - Angel Yu Marsicano
5: www.zurichmaratobarcelona.es
6: runninvisual.blogspot.com.es
7: www.albertbosch.info
8: David Giménez
9: David Giménez



Agafa'm si pots















Delicious Digg Stumbleupon Favorites More