Dependències i objectius

Dues setmanes després de córrer a Badalona els 10 km, aquest diumenge hi tornaré altre cop. Des de fa mesos em seduïa molt la idea de córrer els 30 km de la Maratest, la distància més llarga que hauria fet mai en asfalt. Però com que segueixo amb els problemes estomacals de sempre -sí, sembla mentida però sí-, hi he hagut de renunciar. Un altre any serà. Tinc assumit que, fins que no trobi una solució, tinc una dependència amb l'estómac. Depenc totalment d'aquest per veure si puc o no sortir a córrer. Però també reconec que tinc una dependència amb aquest esport. És inevitable no mirar curses i plantejar-se hipotètics calendaris.

Per això, al final, he decidit apuntar-me als 15 km de la Maratest. Sé que, un cop allà, patiré d'enveja sana al veure a centenars de persones fent una segona volta per completar els 30. Però si no pot ser, no pot ser.

Tot i l'entrenament irregular que porto fent des de fa moltes setmanes, l'altre dia vaig veure que, si l'estómac em respecta mínimament, no estamos tan mal, com diria algú. De fet, tinc l'esperança que diumenge em llevi amb bones sensacions i pugui córrer amb mínimes molèsties. Si és així, crec que puc fer un bon temps. Però no depèn de mi.

Ja estan marcats els punts quilomètrics de la Maratest  Foto: Maratest.com

Els 15 km m'aniran molt bé. Primer, per treure'm el mono de fer curses més llargues de 10 quilòmetres. Segon, per veure a què puc aspirar amb aquest problema físic. Diumenge 10 de març, mentre molts corredors descansaran a casa amb tots els sentits ja posats en la Marató de la setmana següent, jo correré a Gavà. En Jordi, un company de classe, s'ha decidit a posar-se un pitrall i, ja que és de Castelldefels, aprofitarà per fer els 10 quilòmetres. Jo tinc els meus dubtes. Com que la intenció és fer la mitja, la Maratest serà un bon banc de proves per veure si aguanto. Sinó, faré els 10. 

D'altra banda, ja tinc marcat el primer gran objectiu de la temporada: la marxa de resistència Pels camins dels matxos, de 62,8 km i 6.150 metres de desnivell acumulat. Fa molt que no faig una marxa i en tenia moltes ganes. M'acompanyarà en Pol, el complement perfecte en aquestes curses. N'intentarem sortir vius. A part, aquell dia segurament el meu germà debutarà en 10 quilòmetres a la Cursa dels Bombers. Doble motiu d'alegria!

David
Agafa'm si pots

Posted in: 10 km Gavà-Castelldefels, Maratest, Pels camins dels Matxos